La 'nova' Rockdelux

Torna Rockdelux. Ha estat un dels grans titulars de l'última setmana en l'àmbit melòman. La referencial capçalera, que després de 35 anys als quioscos abaixava la persiana el passat mes de maig víctima de la coronacrisi, va renéixer ahir de les seves pròpies cendres de la mà de Primavera Sound, amb format exclusivament digital i una nova orientació que busca obrir-se a nous públics –i mercats- sense renunciar a les seves essències.

Que torni Rockdelux és una bona notícia en termes de qualitat i pluralitat informativa –fins i tot en termes d'estat d'ànim generalitzat en plena recta final d'un any que molts simplement voldrien oblidar-. Però crec que no seré l'únic que seguirà trobant a faltar l'experiència d'anar cada mes al quiosc, descobrir la portada, passar gustosament per caixa i començar a fullejar la revista de camí cap a casa –o cap a la feina-.

La renovada Rockdelux tornarà a defensar el periodisme cultural a partir de valors com el rigor o la profunditat. Tot això ho seguirem tenint, sí, però els que hem crescut comptant els dies que faltaven per tornar a passar pel quiosc, seguirem trobant a faltar l'experiència física i tangible. El tacte i l'olor del paper. Aquell objecte que et fa companyia al sofà o al transport públic, i que molts conservem i col·leccionem –tinc arxivades a casa revistes impreses fa més de 20 anys, en canvi no sé on vaig guardar aquell link tan interessant que em van passar abans d'ahir-.

És llei de vida, cosa d'adaptar-se als nous temps, diran els gurús de la modernitat i el progrés més superficials. Els que no acaben d'entendre que els canvis no sempre són necessàriament a millor, i que més enllà del valor útil d'un producte pot haver-hi l'experiència de (com) adquirir-lo. De fer petar la xerrada amb el quiosquer, d'apreciar aquella fotografia a pàgina sencera que mai lluïrà de la mateixa manera en una pantalla, de dur a terme aquell ritual mensual que et fa sentir una mica més acompanyat.

Amb tot això, un no pot fer res més que celebrar la notícia. I, per descomptat, desitjar tot l'encert i tota la sort del món a la redacció de Rockdelux en aquesta nova etapa. Per tota la resta, encara ens queden capçaleres com Ruta 66, Popular 1 o Enderrock. I que durin!