Cinc anys sense Lemmy

Lemmy Kilmister (1945-2015) - Foto Getty Images.

A pocs dies d'haver mort Lemmy Kilmister, un reconegut webzine musical tancava la paradeta per sempre més al·legant que sense el líder de Motörhead simplement ja no tenia sentit escriure sobre música. El dia que es va commemorar el primer aniversari d'aquell traspàs, diversos carrers del Poblenou barceloní eren testimonis d'una processó consagrada a una de les veus més definitives i reconeixibles de la història del rock'n'roll –un homenatge que des d'aleshores s'ha repetit cada 28 de desembre i que probablement també s'hauria celebrat enguany de no haver estat per la pandèmia-.

Són dos exemples escollits a l'atzar de l'impacte que ha tingut i segueix tenint la figura de Lemmy. L'ànima de Motörhead, l'outsider que no va encaixar a Hawkwind, el rocker que havia militat a l'òrbita mod i va avançar el punk per l'esquerra abans de ser venerat pels heavies. També aquell tipus d'aparença dura que no obstant podia arribar a ser encantador en el tracte directe. Avui es commemora el cinquè aniversari de la seva mort, que va tenir lloc durant els últims dies de 2015 i en certa manera va suposar el punt de partida d'aquell tràgic 2016 en què el món de la música va perdre figures de primer ordre com David Bowie, Prince, Leonard Cohen, Merle Haggard o Sharon Jones.

El recordarem punxant els seus discos amb el volum a l'onze i banyant-los amb Jack Daniel's, tal i com ha de ser.