 |
| Diana Jones. |
La música d'arrel nord-americana, allò que des de fa alguns anys anomenem Americana, no deixa de ser fruit del mestissatge de totes les músiques que van entrar a uns Estats Units en fase embrionària de la mà de diferents onades migratòries procedents de països europeus. A data d'avui, moltes de les cançons que van importar aquells immigrants no tan sols són testimoni del seu temps sinó que encara serveixen per explicar la realitat i lel drama de qui abandona la seva terra a la recerca d'una vida millor. Com per exemple totes aquelles persones refugiades a qui les potències occidentals han estat deixant de banda durant els darrers anys en regions com la Mediterrània però també a la frontera entre Mèxic i els propis Estats Units.
El darrer disc de Diana Jones és un cant a totes aquestes persones. Un àlbum titulat "Song to a Refugee" (2020, Proper), on Jones es serveix justament de les formes més profundament arrelades del so Americana per donar veu i posar nom a qui els governs d'aquest món nostre solen contemplar com a xifres i estadístiques. "The Sea Is My Mother", per exemple, és la història d'una noia que fuig d'un país en guerra a través de la mar i cap a una destinació tan remota com incerta. I "Mama Hold Your Baby" il·lustra, a través del drama d'una mare llatinoamericana i el seu nadó, tota la vergonya de la política migratòria de l'administració Trump. Igualment inequívocs són títols com "The Life I Left Behind", "We Believe You" –amb col·laboracions d'Steve Earle, Richard Thompson i Peggy Seeger- o el de la pròpia peça titular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada