diumenge, 13 de desembre del 2020

Una pantalla de plasma no és un cinema

Ahir vaig assistir a un concert. A l'entrada hi vaig trobar un vell conegut a qui feia molts anys que no veia (de fet, va ser ell qui em va reconèixer a mi per sota de la maleïda mascareta). Després del concert vam estar parlant i em va explicar que fa música, cosa que jo desconeixia. Ara mateix estic escoltant les seves cançons, que em semblen magnífiques, i em pregunto com pot ser que mai abans li hagués descobert aquest tros de veu. Bé, volia dir que quan un va presencialment als llocs passen aquestes coses. I que ni un streaming és un concert, ni una pantalla de plasma és un cinema, ni un algoritme és un botiguer, ni una web de contactes és una barra de bar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada