(1939-2022)
Crida l'atenció, i certament fa mal, el poc ressò que va tenir la mort de Pepe Barranco el mes passat. Un símptoma més d'aquesta manca de memòria que ja ha esdevingut estructural a l'Estat espanyol quan es tracta de repassar la crònica pop autòctona. Barranco va ser un dels pioners del rock'n'roll en aquest costat dels Pirineus, i ho va ser com a cantant i guitarrisa de Los Estudiantes, fundacional combo format a Madrid l'any 1957. El seu ep de debut, "El rock and roll de Los Estudiantes", publicat el 1959, sol considerar-se com el primer disc del gènere mai editat a Espanya –aquell mateix any van sortir també els debuts de Los Pájaros Locos i el Dúo Dinámico, tots dos de Barcelona-.
Parlem d'un plàstic compost per quatre versions entre les quals destaquen "La Bamba" –peça tradicional mexicana que els madrilenys van gravar a partir de la canònica lectura de Ritchie Valens- i "Ready Teddy" (Little Richard), però on crida l'atenció sobretot la inclusió d'una perla més aviat obscura com "Woo-Hoo", l'original dels Rock-A-Teens que Quentin Tarantino popularitzaria gairebé mig segle més tard quan va incloure la versió de les 5.6.7.8's a la banda sonora de "Kill Bill: Volume 1" (2003). Tota una descoberta, en uns temps en què la informació no viatjava a la velocitat amb què ho fa ara –el fet d'haver tocat regularment a la base aèria de Torrejón de Ardoz els va permetre tenir contacte amb soldats nord-americans i amb els discos que aquests portaven del seu país-.
Los Estudiantes es van separar el 1964, però arran de la seva desfeta van esdevenir una mena de pedra de Rosetta del rock madrileny de la dècada dels 60. Dos dels seus components, Fernando Árbex i Manolo González, van formar Los Brincos, i Barranco va militar temporalment a Los Pekenikes abans de fundar Los Flecos –grans competidors dels mateixos Brincos a l'avantguarda del beat peninsular-. Després de la dissolució d'aquesta darrera banda, Barranco va deixar el negoci musical per dedicar-se a explotar una plantació de plàtans a les Canàries. Va seguir tocant de forma esporàdica amb projectes diversos, inclosa una nova formació de Los Estudiantes ja en ple segle XXI, però amb escàs ressò. El rock estatal segueix tenint un deute enorme amb ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada