Amb prou feines havia passat un mes des de la publicació del monumental "Made in Japan" (1972), quan Deep Purple van lliurar "Who Do We Think We Are" tal dia com avui de 1973, ara fa 50 anys. Era el seu setè àlbum d'estudi, i l'últim que gravaria el totèmic Mark II de la banda britànica fins a la reunió de 1984 –amb el notable "Perfect Strangers"-. Un disc menor però en tot cas reivindicable, poc inspirat en termes de composició però encara pletòric en termes d'execució –si bé és cert que les seves cançons no aguantaven en conjunt la comparació amb les d'obres anteriors, també ho és que la formació més ben engreixada de la història del grup seguia funcionant a ple rendiment a nivell instrumental-.
El fet de sortir quan el públic encara no havia tingut temps de digerir el directe de directes no devia jugar a favor seu –tot i que es va vendre molt bé-, però sigui com sigui el plàstic es deixa escoltar i conté reclams de tant pes com "Woman from Tokyo" –un clàssic de ple dret-, "Rat Bat Blue" –amb un dels grans riffs de la factoria Blackmore- o el blues pesant de "Place in Line". Durant la gira de presentació les tensions internes es van fer insostenibles, sobretot entre Ritchie Blackmore i Ian Gillan. Aquest últim va sortir del grup per iniciativa pròpia. Roger Glover, qui tampoc es portava bé amb el guitarrista, en va ser expulsat. A partir d'aquí, Deep Purple experimentarien una de les mutacions més sorprenents de la història del rock, però aquesta és una altra història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada