Banalitzar el nazisme

Em sembla desafortunat equiparar el PSC amb el nazisme –un règim totalitari que va exterminar milions de persones, per si algú no ho acaba de tenir clar-. Tan desafortunat com titllar de supremacistes a certs dirigents de Junts o voler equiparar l'independentisme amb els populismes d'extrema dreta. Tan desafortunat com posar Podemos al mateix sac de Vox. Tan desafortunat com les paraules del secretari general del mateix PSC, Salvador Illa, quan va titllar de feixistes i fonamentalistes els opositors a un projecte urbanístic impulsat pel seu govern mentre era alcalde de la Roca del Vallès, ara fa poc més de 20 anys.

Em sembla desafortunat banalitzar el nazisme i el feixisme –fins i tot quan aquesta banalització es fa des de l'humor-. Perquè quan banalitzem el nazisme i el feixisme, banalitzem la tragèdia i el dolor de totes aquelles persones que hagut de patir l'un i/o l'altre. I perquè tots plegats portem tants anys titllant de nazi i de feixista a qualsevol que no pensi com nosaltres, que quan tenim davant els nazis i feixistes de veritat –penso per exemple en Vox-, ja no sabem com anomenar-los –o ja no som conscients de què és realment l'extrema dreta-.

Un cop dit això, també em sembla desafortunat que una televisió pública –amb tot el que implica o hauria d'implicar aquest terme- com TV3, hagi acomiadat un humorista com Manel Vidal per un gag que, sigui afortunat o no, s'hauria de poder emparar dins d'un principi democràtic tan bàsic com és el de la llibertat d'expressió. El mateix principi, per cert, dins del qual s'havia de poder emparar aquell gag del Peyu que tanta polseguera va aixecar des de l'altre extrem ara fa poc més d'un any. Del nivell de preescolar "pipi, caca, cul" fins al qual ha degenerat l'humor televisiu català durant els darrers anys, ja en parlarem un altre dia –i tant el gag de Vidal com el del Peyu ens serviran d'exemples-.