(1968-2023)
La mateixa setmana en què hem pogut celebrar el 88è aniversari aniversari d'Elvis Presley i el cinquantenari de la seva icònica actuació a Hawaii tal dia com avui de 1973, hem de lamentar la mort de la seva única filla a l'edat de 54 anys. La gran majoria recordarà a Lisa Marie Presley justament per això, per haver estat la filla del Rei –la crònica rosa repassarà a més els seus matrimonis amb Michael Jackson, Nicolas Cage i Michael Lockwood-. Però el cert és que també va fer música. I si bé la seva obra no es pot equiparar de cap de les maneres amb el seu llegat familiar, seria injust obviar-la.
Personalment no puc dir que hagi seguit de prop la seva carrera musical, perquè no ho he fet, però sí que em sembla destacable el seu últim àlbum, el llunyà "Storm & Grace" (2012). Un exercici d'Americana amb accent nocturn on es feia acompanyar per pesos pesants com T-Bone Burnett, Ed Harcourt o Mike Compton, l'empremta dels quals era ben present en pistes com "Over Me", "You Ain't Seen Nothin' Yet", "Storm of Nails" o "Weary" –composta per Richard Hawley-, que deixaven enrere l'ombra paterna i obrien la porta a nous horitzons –que aquests no acabessin d'arribar mai, és un altre tema-.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada