Tastautors 2023
Teatre Auditori Cardedeu
21 de gener de 2023
La quietud, la subtilesa, els matisos i, sobretot, el poc a poc. Quan la pressa i el soroll es troben més que mai a l’ordre del dia, assistir a un concert de Ferran Palau pràcticament equival a refugiar-se ni que sigui durant una hora llarga de les inclemències del món exterior. La nit passada va actuar al Teatre Auditori Cardedeu, concert inaugural del Tastautors 2023 i penúltima aturada d’una gira que tancarà el cap de setmana vinent a Girona.
Recolzat per una banda on hi havia tres cinquenes parts d’El Petit de Cal Eril –inclòs el mateix Joan Pons a la bateria-, el de Collbató va entrar en matèria amb els contorns càlids de “Kevin” i el plugim sintètic de “Què serà de mi?", abans de perfilar els paisatges clarobscurs de “Reflexe”. A partir d’aquí, va alternar composicions recents com les precioses “Joia” i “Soledat” –totes dues provinents del seu darrer àlbum, "Joia" (2021)- amb la sempre oportuna revisió d’un fons d’armari on figuren perles com “Serà un abisme”, “La daga” o la final “El meu lament”.
Abans havia actuat l'artista local Roserona. Exponent a l’alça d’una microescena cardedeuenca que orbita al voltant del col·lectiu Massaviu, acompanyada per la guitarra d'Armand Aguilera, l’alter ego de Roser Canet va presumir d’una veu d'allò més versàtil tot desplegant un repertori que es debat entre el pop de dormitori a baixa fidelitat i un jazz vocal per al qual sembla feta a mida quan interpreta estàndards com “Summertime” (George Gershwin). Ara bé, són composicons originals tan suggerents com “L’escalfor”, les que conviden a seguir-la de prop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada