Un 'xiringuito' de platja amb ocells i southern rock

Ahir al migdia migdia vaig dinar en un xiringuito de platja d'un poble de la costa que durant la temporada d'estiu sol saturar-se de presència humana però en aquesta època de l'any sol estar més buit que les Rambles de Barcelona en ple confinament de 2020. Un d'aquells xiringuitos de tota la vida (ara en diríem guinguetes), dels que avui no es podrien construir perquè alguna ment benpensant posaria el crit al cel, i perquè l'excés de burocràcia ja faria la resta.

Era un lloc prou brut i desordenat per no portar-hi els sogres en cas de tenir-ne, però el personal era encantador i el menjar no estava gens malament (i a sobre, bé de preu). Mentre dinava no van parar de sonar l'un darrere l'altre temassos de rock sureny i similars. I per acabar-ho d'arrodonir, vaig poder gaudir de la companyia d'una colla d'ocells molt simpàtics que literalment atacaven qualsevol plat que hi hagués a taula si el comensal es descuidava un mica (no és broma, i consti que vaig dinar a l'interior perquè la terrassa era tancada).

Més llocs com aquest, hi hauria d'haver.