Dylan plays Berry

Chuck Berry i Bob Dylan.

Abans d'ahir, dimecres 4 d'octubre, Bob Dylan va obrir i tancar un concert a la ciutat de Saint Louis, Missouri, amb dues cançons de Chuck Berry, "Johnny B. Goode" i "Nadine" respectivament. No sé si havia passat mai abans, que Dylan fes en un sol concert dues peces d'un únic autor que no fos ell mateix.

En tot cas, el de Minnesota sol començar i acabar cada actuació del Rough and Rowdy Ways World Wide Tour amb "Watching the River Flow" i "Every Grain of Sand", respectivament. Que a Saint Louis alterés tant l'inici com el final del repertori, confirma que el fet de versionar a Chuck Berry a la ciutat on aquest havia nascut no va ser cap capritx.

Tres dies abans d'actuar a Saint Louis, Dylan va encetar a la ciutat de Kansas el present tram nord-americà de la gira, i ho va fer obrint el concert amb "Kansas City", l'estàndard que Jerry Leiber i Mike Stoller havien dedicat a una de les grans capitals del Midwest. Aquesta nit toca a Chicago, i en certs fòrums dylanians ja s'aposta fort per hipotètiques cites al catàleg de Chess Records.

Parlar de Bob Dylan és referir-se a l'autor de "Blowin' in the Wind" i "Like a Rolling Stone", per citar només dues de les composicions amb què ha alterat la història de la música i ha definit part de la cultura contemporània. Ni a l'una ni a l'altra se les espera a hores d'ara als seus repertoris. Al seu lloc, prefereix reivindicar la seva obra més recent i versionar clàssics del country, del rhythm & blues i del rock.

I si es confirma que té previst saludar el llegat musical de cada ciutat nord-americana per on passi aquesta gira, té més sentit que mai contemplar-la com un comiat per la porta gran. Dylan recorrent els Estats Units per últim cop –de cara a l'any vinent, quan s'ha anunciat el final del Rough and Rowdy Ways Tour, s'esperen dates al Sud i la Costa Oest- i honrant sobre el terreny tota una tradició de la qual és preservador i part essencial.