Quan es va publicar el primer disc en directe oficial de Creedence Clearwater Revival, ja feia més d'un any que el grup s'havia separat arran de la creixent tensió entre els seus components. John Fogerty fins i tot havia tingut temps de facturar aquella meravella titulada "The Blue Ridge Rangers" (1973), Doug Clifford havia lliurat "Cosmo" (1972) i Tom Fogerty –qui havia deixat la formació poques setmanes després de publicar-se "Pendulum" (1970)- havia signat un parell d'àlbums amb el seu nom. Però la gallina dels ous d'or seguia essent la banda mare, i això ho sabia prou bé Saul Zaentz, l'astut propietari de Fantasy Records –amb qui el menor dels Fogerty era a punt d'iniciar una batalla legal que duraria dècades per la propietat de les seves cançons-.
Va ser amb aquestes que la discogràfica va posar en circulació tal dia com avui de 1973, ara fa 50 anys, "Live in Europe", document de la gira que el combo californià havia fet pel continent europeu el setembre de 1971. Ja reduïts a trio –Fogerty, Clifford i Stu Cook-, presentaven "Pendulum" però només una de les seves peces va entrar a l'àlbum en directe, "Hey Tonight". La resta eren clàssics del seu catàleg –un cançoner on figuren perles de la mida de "Green River", "Travelin' Band", "Lodi", "Bad Moon Rising" o "Proud Mary", gairebé res- i un parell de títols que acabarien formant l'últim àlbum de la banda –i l'únic que gravarien com a trio-, un "Mardi Gras" (1972) que encara no havien publicat al moment de fer aquella gira. Sense Tom Fogerty sonaven més crus que de costum, però en tot cas seguien fent justícia a una reputació inqüestionable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada