30 anys sense Chet Baker

Chet Baker (1929-1988).

Semblava el final o qui sap si l'inici d'un thriller d'estètica noir que perfectament hauria pogut ambientar-se amb qualsevol de les gravacions realitzades per Chet Baker al llarg d'una trajectòria tan meteòrica com frenètica en tots els sentits. El genial vocalista i visionari trompetista apareixia mort davant d'un hotel d'Amsterdam, el seu cos castigat per un accident que haurien provocat les substàncies que l'autòpsia detectaria a la seva sang. Era el punt i final d'una història fascinant però tràgica. Una de tantes que conformen el relat de la música pop, alimentat a base d'episodis memorables però també d'existències torturades i vides a la deriva com les de Kurt Cobain, Amy Winehouse, Billie Holiday o qui ens ocupa. El James Dean del jazz, tal i com algú el va arribar a anomenar. Aquell jove talent de rostre agraciat que va acabar oferint molt més del que prometia i que durant la recta final de la seva vida aparentava dues o tres dècades més de les que marcava el seu calendari vital. 30 anys fa avui que es va apagar la seva vida, però no pas la seva flama.