SPECTROPLAYA
FIMAC @ Festa Major de Blancs i Blaus
Plaça del Peix, Granollers
1 de setembre de 2017
Si Cabaret Voltaire, Suicide o Kraftwerk haguessin reinterpretat ritmes llatins i tropicals com la cúmbia, el merengue o fins i tot el reggaeton, molt probablement haurien sonat com
Spectroplaya. Un trio barceloní -
Sergio Pramas (veu, caixa de ritmes i sintetitzador),
Oriol Romaní (guitarra i sintetitzador) i
Frederic Font (sintetitzador i ordinador)- que es pot considerar ara mateix com una de les més grans i definitives gamberrades de l'underground musical autòcton, però també com una de les propostes més fresques, atrevides i originals de l'escena emergent catalana. Ara per ara només tenen una peça composta al seu nom, la contagiosa
"Dame Long Tail", però el seu repertori és tan eclèctic com sorprenent. Hits estiuencs de la talla de
"Vamos a la playa" (Righeira),
"Lambada" (Kaoma) o
"El Tiburón" (Proyecto Uno), deconstruïts i reformulats al seu aire com qui no vol la cosa. Els vaig descobrir la nit passada en el marc d'una festa major i els asseguro que ho estaven petant de valent. Però és que si algú s'atrevís a programar-los en qualsevol entorn d'avantguarda on el respectable es dediqués a seure i escoltar ho petarien igual, paraula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada