Floyd Sneed (1942-2023)

FLOYD SNEED
(1942-2023)

El de Three Dog Night va ser un cas curiós. Una banda de soul i rock d'arrel que va saber connectar amb la generació dels fills de les flors, i que ho va fer amb tota una sèrie de cançons que encara avui serveixen per explicar el pas de la dècada dels 60 a la dels 70. Tant és que les més reconeixibles ni tan sols les signessin ells –"Joy to the World" era de Hoyt Axton, "Mama Told Me Not to Come" de Randy Newman, i "One" de Harry Nilsson-, totes sonaven a ells mateixos i a ningú més, i formen un llegat simplement indiscutible. Ha mort a l'edat de 80 anys qui va ser el bateria de la formació durant els seus anys daurats, el canadenc Floyd Sneed, que posteriorment va tocar amb els Ohio Players, entre d'altres.

Gene Cipriano (1928-2022)

GENE CIPRIANO
(1928-2022)

Un d'aquells secundaris de luxe els noms dels quals solen figurar només a la lletra petita –allò que anomenem els crèdits- d'incomptables obres d'abast universal. Saxofonista i flautista de llarguíssim recorregut, Gene "Cip" Cipriano va gravar, entre d'altres, les bandes sonores de "Peter Gunn" (1959), "Some Like It Hot" (1959), "West Side Story" (1961) i "The Simpsons" –a partir de 1990-. També va tocar amb gegants del jazz com Gerry Mulligan o Thelonious Monk –amb el qual va enregistrar "Monk's Blues" (1968)- i va formar part de la Wrecking Crew, cosa que el va portar a gravar amb els Beach Boys, Harry Nilsson, Frank Sinatra, Neil Diamond, Rosemary Clooney o Frank Zappa, entre molts altres. Ens ha deixat a l'edat de 94 anys.

Keith Allison (1942-2021)

KEITH ALLISON
(1942-2021)

Toca acomiadar-nos avui d'un d'aquells músics de llarg recorregut que, sempre des d'un discret segon pla, han estat presents en obres àmpliament referenciades. El guitarrista, baixista i vocalista Keith Allison va començar la seva trajectòria com a músic de sessió i va destacar tocant als discos dels Monkees –se'l pot escoltar a "The Monkees" (1966), "Headquarters" (1967) i "Head" (1968)-, tot i que l'etapa més coneguda de la seva carrera sol ser la que va passar a les files de Paul Revere & The Raiders, amb els quals va tocar de 1968 a 1975 –gravant àlbums com "Indian Reservation" (1971)-. Posteriorment va tocar amb figures com Ringo Starr o Harry Nilsson, va fer el salt a la pantalla i, ja durant el segle XXI, va tornar a acompanyar gegants com Jerry Lee Lewis, amb qui va gravar aquell retorn per la porta gran que va esdevenir "Last Man Standing" (2006).