Jim Gordon (1945-2023)

JIM GORDON
(1945-2023)

La biografia de Jim Gordon és tan fascinant en el terreny musical com tràgica en el personal. Bateria de bateries, va tocar literalment amb tothom i el seu nom figura en incomptables obres capitals de la música del segle XX. Després va venir la davallada als inferns. La malaltia mental, un tabú aleshores i encara avui, que en el seu cas va culminar amb una condemna per haver mort la seva mare a sang freda durant un episodi d'esquizofrènia. Corria l'any 1984 quan va ingressar a presó –els fets havien passat l'exercici anterior-, on passaria la resta dels seus dies i on ha mort a l'edat de 77 anys.

La seva entrada a la crònica negra va ser també el final d'una carrera tan aclaparadora com inabastable, que enllaça la Wrecking Crew i els Beach Boys –va tocar a les sessions de "Pet Sounds" (1966) i "Smiley Smile" (1967), entre d'altres- amb Carly Simon –"No Secrets" (1972)-, els Byrds –va marcar el ritme d'aquell "Wasn't Born to Follow" inclòs a "The Notorious Byrd Brothers" (1968)- amb Jackson Browne –"The Pretender" (1968)-, Crosby, Stills & Nash –el debut homònim de 1969- amb Elliott Murphy –"Lost Generation" (1975)-, i Joan Baez –"Diamonds & Rust" (1975)- amb George Harrison –"All Things Must Pass" (1970)-, per citar-ne tan sols uns quants –la llista no s'acabaria mai, i és de les que fan caure de cul-.

Menció a part mereix la seva militància a Derek and The Dominos, aquell grup que va formar Eric Clapton amb excomponents de Delaney & Bonnie –entre ells el mateix Gordon, també Bobby Whitlock (veu i teclat) i Carl Radle (baix), augmentats a l'estudi per tot un Duane Allman (guitarra)-, i que fins a un cert punt era el seu primer projecte solista. Un combo de durada efímera que va facturar un dels artefactes més incontestables del rock dels 70, aquell "Layla and Other Assorted Love Songs" (1970) la peça titular del qual –coescrita per qui ens ocupa- no requereix cap més presentació. Que torni a sonar a la seva memòria. I que després soni tota la resta. Va passar el que va passar, sí, però el llegat de Jim Gordon és el que és.

Dennis Budimir (1938-2023)

DENNIS BUDIMIR
(1938-2023)

La carrera del guitarrista Dennis Buidmir com a músic de sessió va ser absolutament espectacular. Membre ocasional de la Wrecking Crew, format en l'àmbit del jazz –gènere al qual va dedicar els sis àlbums que tenia publicats amb el seu nom-, se'l pot escoltar en discos de figures com Bud Shank, Peggy Lee, Ella Fitzgerald, The 5th Dimension, Neil Diamond, Randy Newman, Van Dyke Parks, Brian Wilson, Frank Zappa, Paul Anka, Harry Nilsson, Sergio Mendes, Quincy Jones o Chico Hamilton, entre molts altres. També va girar amb bandes com la de Bobby Troup. Ha mort a l'edat de 84 anys.

Gene Cipriano (1928-2022)

GENE CIPRIANO
(1928-2022)

Un d'aquells secundaris de luxe els noms dels quals solen figurar només a la lletra petita –allò que anomenem els crèdits- d'incomptables obres d'abast universal. Saxofonista i flautista de llarguíssim recorregut, Gene "Cip" Cipriano va gravar, entre d'altres, les bandes sonores de "Peter Gunn" (1959), "Some Like It Hot" (1959), "West Side Story" (1961) i "The Simpsons" –a partir de 1990-. També va tocar amb gegants del jazz com Gerry Mulligan o Thelonious Monk –amb el qual va enregistrar "Monk's Blues" (1968)- i va formar part de la Wrecking Crew, cosa que el va portar a gravar amb els Beach Boys, Harry Nilsson, Frank Sinatra, Neil Diamond, Rosemary Clooney o Frank Zappa, entre molts altres. Ens ha deixat a l'edat de 94 anys.

Bill Pitman (1920-2022)

BILL PITMAN
(1920-2022)

Un d'aquells músics (gairebé) anònims que han arribat a tocar (gairebé) amb tothom. Que sense destacar ni cridar l'atenció han imprès el seu segell en obres essencials, posant sempre el seu talent al servei de la peça que els ha tocat interpretar. El guitarrista Bill Pitman va ser un dels membres d'aquell col·lectiu de músics d'estudi popularment conegut com The Wrecking Crew, recordat per haver contribuït a la gestació del Wall of Sound de Phil Spector però també per haver tocat en bona part dels discos que van definir la música pop nord-americana de la dècada dels 60.

Pitman, que al moment de la seva mort tenia 102 anys, va arribar a gravar per les Ronettes –va tocar a "Be My Baby"-, Jan and Dean, Nancy Sinatra –a "These Boots Are Made for Walkin'"-, els Byrds, Bobby Darin, els Ventures, Jack Nitzsche, Buddy Rich i B.J. Thomas –l'ukelele de "Raindrops Keep Fallin' on My Head"-, entre molts d'altres. També va treballar en bandes sonores com les de "Blue Hawaii" (1961), amb Elvis Presley, o la sèrie "The Wild Wild West". Abans havia arribat a fer classes de guitarra a un jove Phil Spector –que, sembla ser, era un desastre com a alumne-. Molt més que il·lustre secundari, testimoni d'excepció d'un moment històric irrepetible.