Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Quimi Portet. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Quimi Portet. Mostrar tots els missatges

dimecres, 26 d’octubre del 2022

Jorge Sánchez (1964-2022)

JORGE SÁNCHEZ

(1964-2022)

Formats el 1981 a Terrassa, Código Neurótico van ser una de les bandes més influents del punk i el hardcore a casa nostra durant la dècada dels 80, amb treballs tan essencials com l'ep "Totus Tuus" (1983) –produït per Quimi Portet i Manolo García, aleshores a Los Rápidos- o l'àlbum "En la barra del bar" (1988), probablement el punt més àlgid de la seva carrera. Es van separar el 1998, però el 2011 van tornar als escenaris per celebrar el seu 30è aniversari. Ens ha deixat Jorge Sánchez, cantant i baixista de la històrica formació vallesana. Tenia 58 anys.

divendres, 17 d’agost del 2018

La Rambla


Aquesta tarda farà un any. Jo era a casa treballant davant de l'ordinador, tenia el televisor sintonitzat en un canal de notícies i preveia acabar d'hora la feina que estava fent i anar al centre de Barcelona a fer unes compres que havia de realitzar urgentment. I aleshores va passar el que va passar. I jo ho vaig veure per televisió, i vaig pensar que si no hagués tingut feina aquella tarda probablement hauria baixat abans a les Rambles i en fi. I després vaig deixar de pensar-hi perquè pensar en aquestes coses no porta enlloc. I vaig deixar la feina que estava fent, i em vaig oblidar de les compres que havia de fer, i vaig començar a seguir els esdeveniments a través de tots els canals possibles. I em vaig preguntar per què (i segueixo preguntant-m'ho). I vaig trucar als coneguts que sabia que en aquell moment eren al centre de Barcelona i vaig respirar tranquil perquè a ningú li havia passat res. I aquesta tarda farà un any. I no se m'acut millor resposta que escoltar Quimi Portet cantant "La Rambla", amb tot el que implica.

divendres, 15 d’abril del 2016

Els discos de qui venera la música

Quimi Portet.
"Crec que el meu públic l'integren sobretot aficionats a la música". Ho deia Quimi Portet en una entrevista emesa la nit passada per Tria33, l'espai cultural de la televisió pública catalana. "Els meus discos són els de qui venera la música", afegia. I efectivament, sense abusar de recursos com l'autorreferència, la seva obra transmet veneració, amor i passió per la música -i en conseqüència, un coneixement profund de la mateixa-. Escoltant els seus discos, no resulta difícil fer-se la idea de Portet com un melòman, algú que més enllà de l'ofici i la vocació contempla la música des d'àmbits com el col·leccionisme discogràfic o l'ànsia permanent de descobrir. Una vegada vaig sentir dir a un reconegut escriptor que, qui es vulgui dedicar a escriure, abans ha d'haver llegit molt. De la mateixa manera, crec que qui es vulgui dedicar a fer música, abans n'ha d'haver escoltat molta. I francament, de vegades tinc la sensació que determinats músics o aspirants a ser-ho s'enfilen als escenaris sense haver-se molestat abans en adquirir aquest bagatge.

Penso ara mateix en artistes d'allò més celebrats i aplaudits pel gran públic de casa nostra, com per exemple els que van guanyar la votació popular dels passats Premis Enderrock -personalment, trobo força inquietant que el públic hagi valorat la festa major d'uns Catarres per damunt de les obres perdurables de Roger Mas, Núria Graham o Xarim Aresté-, que res tenen a veure amb la selecció de la crítica -on sí que hi figuren Graham i Aresté, a més d'Adrià Puntí o Ferran Palau-. La qual cosa confirma una tesi que m'exposava anys enrere un crític musical i amb la qual estic totalment d'acord. De la mateixa manera que hi ha establiments de restauració dedicats a facturar menjar ràpid, barat i d'escàs valor nutritiu per a gent que no aprecia la gastronomia com un art, també existeix tota una indústria dedicada a fer música per a gent a qui no agrada la música. La qual cosa em sembla respectable i fins i tot digna d'aplaudir des d'un punt de vista empresarial. Ara bé, quan aquest sector de la indústria acaba eclipsant a qui contempla la música com un actiu cultural i el seu consum en termes que van més enllà dels estrictament mercantils, és que alguna cosa no rutlla.

dissabte, 5 d’abril del 2014

Outsider galàctic

SISA, PORTET I OLIVER
Centre Cultural, Cardedeu
4 d'abril de 2014

Sisa sempre ha anat a contracorrent. Va cantar en català en un context, el de l'Espanya franquista, on aquesta opció podia portar conseqüències pitjors que la de no accedir a una subvenció. I un cop reinstaurada la democràcia -o quelcom que se li assemblava-, quan tots els que havien invertit en antifranquisme començaven a recollir els seus fruits de la mà de l'oficialisme convergent, va mutar en personatges com Ricardo Solfa, se'n va anar a Madrid i les va veure passar de tots colors fins a un canvi de segle durant el qual recuperaria la seva identitat original i encetaria una etapa de maduresa entesa en el millor dels sentits. Un retorn gairebé paral·lel a l'esclat d'un nou pop en català que trencava amb els postulats de la cultura de despatx de la dècada anterior, i on el fet de cantar en la llengua pròpia responia a motius artístics -i identitaris, si volen, però en cap cas a la recerca de subvencions-. Un nou pop que tenia com a cares més visibles les de Joan Miquel Oliver i els seus Antònia Font, i com a referents més immediats el propi Sisa i l'obra solista de Quimi Portet.

Tots tres porten mig any passejant-se junts per tota mena d'escenaris, sota l'epígraf de Col·lectiu Eternity i interpretant temes dels seus respectius cançoners. Una santíssima trinitat que resumeix bona part de la producció musical contemporània en català i on, malgrat tot, Sisa segueix anant a la seva. No apareix a l'escenari fins a la tercera cançó, la primera del repertori que porta la seva signatura. Un "Coristes i numismàtics" a través del qual irromp triomfal i eufòric, com si fos en aquell moment quan realment comença el concert. Enmig d'uns acords bàsics i urgents que, com la veu nassal del mestre i els cors de Portet i Oliver, evoquen inequívocament Lou Reed, la Velvet Underground i aquell tractat de rock'n'roll anomentat "Sweet Jane". La Velvet, innovadors maleïts que van parir una obra monumental sense arribar a encaixar mai enlloc. Com Sisa, autor també d'una obra tan única com mastodòntica i outsider vocacional en un entorn on no encaixa. Malgrat que els de sempre encara l'emmarquin en una Nova Cançó de la qual mai ha volgut saber res. Encara que aquests mateixos segueixin posant Antònia Font al mateix sac que Sopa de Cabra, sense entendre que Bob Dylan no té res a veure amb Britney Spears per molt que ambdós siguin nord-americans i cantin en anglès.


divendres, 13 de setembre del 2013

Música de mercat



25è MERCAT DE MÚSICA VIVA DE VIC
Teatre L'Atlàntida, carpes i Jazz Cava, Vic
12 de setembre de 2013

SISA, PORTET I OLIVER. Cruïlla generacional per a un repertori etern.

CABOSANROQUE. Insectes, arbres metàl·lics i un karaoke (en) llatí.

ESPERIT!. L'home orquestra Mau Boada, aquesta vegada amb convidats.

LA TROBA KUNG-FÚ. Explosió de 'rúmbia' vallesana.