A la recerca de nous estímuls

Maikel Delay i JM Aparicio, improvisant al pati de Can Balmes.

JM APARICIO amb MAIKEL DELAY

Els Inaudibles @ Centre Cultural Can Balmes, Santa Maria de Palautordera

3 de juliol de 2020

L'excepció. L'excepcionalitat. Les condicions i les circumstàncies de caràcter excepcional. Conceptes que durant els darrers mesos hem anat integrant al nostre vocabulari quotidià, però que en àmbits com el de la cultura de base han estat des de sempre el pa de cada dia al marge de pandèmies, emergències i altres imprevistos. No, fer cultura en condicions excepcionals no implica (o no hauria d'implicar) únicament reduir aforaments i adoptar tota una sèrie de mesures per acabar fent el de sempre. Al contrari, l'excepcionalitat hauria d'anar estretament lligada a valors com el risc, la singularitat o la cerca constant de nous estímuls –i en conseqüència hauria de comportar determinats canvis estructurals-.

Semblen tenir-ho prou clar a Som del Montseny i Ateneu de les Arts, dues de les entitats que durant els darrers anys s'han dedicat a dinamitzar el teixit associatiu i el sotabosc cultural del Baix Montseny amb tot un seguit d'iniciatives que han enriquit el territori al mateix temps que posaven en valor el talent i la creació autòctons. Tant els uns com els altres es troben immersos aquests dies en la recta final d'Els inaudibles, un cicle de concerts que té com a eix central les escultures sonores construïdes per l'artista multidisciplinari Maikel Delay a partir de materials reciclats que van de vells mobles i estris casolans reconvertits en instruments de percussió, fins a un instrument de vent elaborat en base a un carbassó que ell mateix havia cultivat –i que sona com un didjeridú-.

Aquesta nit les ha tornat a fer sonar, i ho ha fet de la mà d'un dels músics més versàtils i de més llarg recorregut de tota l'escena del Montseny, el saxofonista JM Aparicio, veterà de reconeguda trajectòria en àmbits que van de la clàssica al jazz o la música tradicional. En aquesta ocasió ha pogut donar sortida al seu afany més explorador a partir de tot un seguit d'improvisacions on han ressonat les formes més siderals de la No Wave, el krautrock, el free jazz, el noise, el post-rock o fins i tot l'spaghetti western. Aquelles culleres en constant vibració haurien fet les delícies del mateix Ennio Morricone. La forma com Aparicio feia saltar espurnes del seu saxofon –arribant en ocasions a colpejar-lo- aproximava la visió d'Ornette Coleman als soterranis de la Nova York de principis dels 80.

Actuacions com aquesta resulten excepcionals per tot allò que implica la seva pròpia naturalesa experimental. La música que va sonar ahir a Can Balmes era fruit del moment, mai abans s'havia pogut escoltar i mai més es podrà tornar a escoltar de la mateixa manera. I no tan sols per tractar-se de la primera ocasió en què Delay i Aparicio compartien escenari, sinó perquè si mai repeteixen –i tant de bo ho facin-, la vocació inquieta que comparteixen els portarà per camins tan distants com complementaris dels que van transitar la nit passada. I aquest és un dels grans encerts d'Els Inaudibles, el fet de fomentar l'intercanvi i la interacció entre els diferents actors que integren la microescena del Baix Montseny, donant peu a experiències inèdites i literalment irrepetibles. L'excepcionalitat també és això.

Psicodèlica posta de sol al Baix Montseny

És una d'aquelles experiències per les quals hi ha qui està disposat a pagar l'ull de la cara que poden arribar a valer els abonaments o entrades de dia de determinats festivals, ignorant que de vegades no cal anar tan lluny per gaudir-les amb tota la seva plenitud. La posta de sol, aquell moment de transició entre les últimes hores de llum i la foscor de la nit, contemplada des d'un indret privilegiat i amb una banda sonora que acompanyi de forma oportuna. Com per exemple les jams psicodèliques que es van marcar Mau Boada (Esperit!), Joan Colomo i Maikel Delay ahir al vespre al Centre Cultural Can Balmes de Santa Maria de Palautordera. Actuació emmarcada en el cicle Els Inaudibles que ha impulsat el propi Delay amb el suport de Som del Montseny i Ateneu de les Arts. En parlàvem ahir en aquest mateix blog. Postal estiuenca d'una psicodèlica posta de sol al Baix Montseny.

Celebrant el present més immediat

D'esquerra a dreta: Boada, Colomo i Delay a l'escenari de Can Balmes.

IMPRO LOVE: Mau Boada + Joan Colomo + Maikel Delay

Els Inaudibles @ Centre Cultural Can Balmes, Santa Maria de Palautordera

27 de juny de 2020

El que està passant aquests dies a Can Balmes, una antiga masia de Palautordera reconvertida en un dels epicentres de l'activitat cultural d'aquest municipi del Baix Montseny, s'hauria de començar a contemplar com un hipotètic paradigma de com fer cultura en condicions excepcionals. No pas entenent l'excepcionalitat com el conjunt de normes i restriccions derivades d'una situació d'emergència sanitària, sinó com la vocació d'aprofitar un context de crisi per transcendir marcs, convencions, protocols i dinàmiques de mercat. Per confeccionar programacions que tinguin com a eixos centrals el públic, el territori i els propis artistes, i no pas la urgència de salvar mobles in extremis.

Els Inaudibles és un cicle de concerts impulsat per l'artista multidisciplinari Maikel Delay amb el suport de les associacions Som del Montseny i Ateneu de les Arts. Una iniciativa que vol fomentar la interacció dels músics autòctons amb tot un seguit d'escultures sonores elaborades pel mateix Delay a partir de materials reciclats. Un projecte de naturalesa singular que no tan sols ha posat en valor una de les microescenes més fèrtils i arrelades del panorama musical català, la del Baix Montseny, sinó que ha permès als seus diferents actors ampliar horitzons i fins i tot establir nous marcs de col·laboració. En altres paraules, bona part de la música que s'escolta aquests dies a Can Balmes no havia sonat mai abans ni tornarà a sonar mai més de la mateixa manera.

Com a bona mostra, la improvisació a tres bandes que ahir al vespre va aplegar en un mateix escenari a Mau Boada (guitarra i bateria), Joan Colomo (sintetitzador) i el propi Delay (escultures sonores). Un multiinstrumentista tot terreny i explorador sònic de llarg recorregut amb projectes com Esperit! o Les Aus. Un dels grans referents de l'indie català de les passades dues dècades. I algú capaç de fer sonar un maniquí, una bota de vi o fins i tot diversos parells de sabates com si fossin instruments musicals. Que tant Boada com Colomo sumin anys de militància a Zeidun, formació que molts consideren com el catalitzador de tot allò que ha passat al Montseny durant els darrers 20 anys en termes melòmans, pràcticament era el de menys.

Durant una hora i mitja llarga, en perfecta comunió i prescindint de guions i jerarquies, van generar atmosferes, textures i paisatges sonors que van anar de la psicodèlia més galàctica a l'electrònica amb accent primitivista. Invocant al seu aire esperits com els de Can, Neu! o fins i tot Silver Apples, i construint com qui no vol la cosa la banda sonora ideal per contemplar la posta de sol que s'anava dibuixant sobre el massís del Montseny. "És el primer cop que toquem tots tres junts", va anunciar Delay en un moment donat. "Tot això que estem tocant ho anem fent i desfent sobre la marxa, i per tant no es podrà tornar a escoltar mai més", va concloure. Quan el passat es manifesta remot i el futur es perfila incert, celebrar el present més immediat sembla ser la sortida més gratificant de totes.

El punt de trobada de tota una escena

MATAGALLS

Els Inaudibles de Maikel Delay
Centre Cultural Can Balmes, Santa Maria de Palautordera

20 de juny de 2020

Si la cultura ha estat durant els darrers tres mesos un dels grans antídots contra la monotonia –i contra coses encara pitjors-, el retorn ni que sigui amb comptagotes de la música en directe i les arts escèniques referma la pròpia cultura com un eix vertebrador i dinamitzador de comunitats i territoris. N'ha esdevingut bona mostra el cicle Els Inaudibles que ha impulsat Maikel Delay amb el suport de les associacions Som del Montseny i Ateneu de les Arts. Una sèrie de concerts que posen en valor una escena musical –la del Baix Montseny-, però sobretot tornen a oferir un punt de trobada a totes aquelles persones que constitueixen tal escena ja sigui fent música, difonent-la o simplement escoltant-la.

Ahir va ser el torn de Matagalls, una de les bandes més genuïnament montsenyenques que ha arribat a donar l'escena en qüestió durant els darrers anys. A les seves files hi conflueixen set trajectòries que sumen anys de militància i servei en formacions i projectes que van d'Esperit! a Liannallull i d'Els Surfing Sirles a la banda que sol acompanyar a Joan Colomo, passant per FP, Chaqueta de Chándal, Les Cruet o els seminals Zeidun. El seu discurs abraça llenguatges com el punk o el folk en la seva concepció més global i desacomplexada. I les seves cançons citen fonts com Black Heart Procession, The Pogues, Tom Waits, Gogol Bordello o fins i tot Beirut en algun indret remot de les profunditats del Montseny.

Una fórmula que ja s'havia manifestat guanyadora al seu debut discogràfic d'ara fa quatre anys, i que ahir van acabar d'arrodonir amb tot un seguit d'excursions lisèrgiques en sintonia amb un escenari, el de Can Balmes, presidit aquests dies per les escultures sonores confeccionades pel propi Maikel Delay a partir de materials reciclats. Restes de trofeus esportius connectades a pedals electrònics, maniquins equipats amb vells magnetòfons i fins i tot un tocadiscos reconvertit en instrument de percussió. Recursos amb què el polifacètic artista i activista va donar la benvinguda al respectable al mateix temps que la banda escalfava motors amb una expansiva tempesta de decibels.

Pas previ a l'esclat d'"El camí més llarg" i "La dimensió desconeguda". Intensitat en augment, visceralitat per la vena i la veu gutural de Ramon Mas com a ingredient principal d'un explosiu còctel sonor elaborat a partir de guitarres amb accent fronterer, acordions amb regust etílic, violins de naturalesa feréstega, una base rítmica tot terreny i un teclat ric en acidesa. Van repassar el seu primer disc –"Matagalls" (2016, El Bon Tall)- gairebé en la seva totalitat i presumint d'arguments tan incontestables com "Fondre's", "Retorn" o "Sento crits". I van aprofitar per presentar tot un seguit de composicions inèdites que des d'ara mateix reclamen a crits passar per l'estudi. Es van acomiadar novament amb el suport de Delay, fent soroll en el millor dels sentits i segellant la dimensió còsmica d'una unió sense precedents.

Els Inaudibles de Maikel Delay, a El 9 Nou

Es parla poc del paper que està jugant el món associatiu en la recuperació de la música en directe. De com petites entitats i associacions sense ànim de lucre d'arreu del país han tornat a celebrar concerts abans que ho facin els "grans". De com, en termes generals, el desconfinament de la música en viu no s'ha impulsat des de les grans capitals de província (ni de comarca) sinó des de poblacions que sovint solen ser les grans oblidades però on el propi teixit associatiu ha generat i segueix generant el caldo de cultiu necessari perquè hi passin coses. De com, en definitiva, aquells que han entès la cultura com una eina indispensable a l'hora de dinamitzar els seus respectius territoris, han acabat passant la mà per la cara de qui s'ha vist forçat a salvar patrocinis i assegurar subvencions a última hora i a la desesperada.

Aquest cap de setmana hem assistit al concert de Maikel Delay, Albert Trabal (Zeidun, Matagalls) i Nico Flors (Pytra Oyster, Liannallull) al Centre Cultural Can Balmes de Santa Maria de Palautordera, tret de sortida del cicle "Els Inaudibles" que ha impulsat el propi Delay amb el suport de Som del Montseny Fest i Ateneu de les Arts. Avui ho expliquem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental) amb fotografia d'Aitana Such. Als quioscos fins dijous.

El Baix Montseny torna a sonar

Delay, Trabal i Flors, ahir a la tarda a Can Balmes.

MAIKEL DELAY amb ALBERT TRABAL i NICO FLORS

Els Inaudibles @ Centre Cultural Can Balmes, Santa Maria de Palautordera

13 de juny de 2020

Escultures que sonen. Maniquins, botes de vi i fins i tot restes de trofeus esportius que fan música un cop connectats a tot un arsenal de pedals i aparells electrònics. El Centre Cultural Can Balmes de Palautordera acull aquest mes de juny "Els Inaudibles", un projecte de l'artista multidisciplinari Maikel Delay que involucrarà bona part de la microescena musical del Baix Montseny –el projecte compta amb el suport de Som del Montseny i l'Ateneu de les Arts-.

La presentació ha tingut lloc aquest cap de setmana amb un concert del propi Delay, acompanyat per dos multiinstrumentistes de llarg recorregut com són Albert Trabal (Zeidun, Matagalls) i Nico Flors (Pytra Oyster, Liannallull). El resultat, la comunió fins ara inèdita de tres exploradors sònics amb tota la immensitat del Parc Natural del Montseny com a marc de fons.

Personalment, aquest ha estat el primer concert al qual he pogut assistir des de l'inici de la desescalada. Amb la maleïda mascareta, però també amb l'al·licient de retrobar moltes cares conegudes després de tant de temps. El millor de tot, que la cosa no s'acaba aquí i que "Els Inaudibles" seguirà programant música en directe durant les properes setmanes. Ho explicarem demà a El 9 Nou (edició Vallès Oriental).