 |
| D'esquerra a dreta: Boada, Colomo i Delay a l'escenari de Can Balmes. |
Els Inaudibles @ Centre Cultural Can Balmes, Santa Maria de Palautordera
27 de juny de 2020
El que està passant aquests dies a Can Balmes, una antiga masia de Palautordera reconvertida en un dels epicentres de l'activitat cultural d'aquest municipi del Baix Montseny, s'hauria de començar a contemplar com un hipotètic paradigma de com fer cultura en condicions excepcionals. No pas entenent l'excepcionalitat com el conjunt de normes i restriccions derivades d'una situació d'emergència sanitària, sinó com la vocació d'aprofitar un context de crisi per transcendir marcs, convencions, protocols i dinàmiques de mercat. Per confeccionar programacions que tinguin com a eixos centrals el públic, el territori i els propis artistes, i no pas la urgència de salvar mobles in extremis.
Els Inaudibles és un cicle de concerts impulsat per l'artista multidisciplinari Maikel Delay amb el suport de les associacions Som del Montseny i Ateneu de les Arts. Una iniciativa que vol fomentar la interacció dels músics autòctons amb tot un seguit d'escultures sonores elaborades pel mateix Delay a partir de materials reciclats. Un projecte de naturalesa singular que no tan sols ha posat en valor una de les microescenes més fèrtils i arrelades del panorama musical català, la del Baix Montseny, sinó que ha permès als seus diferents actors ampliar horitzons i fins i tot establir nous marcs de col·laboració. En altres paraules, bona part de la música que s'escolta aquests dies a Can Balmes no havia sonat mai abans ni tornarà a sonar mai més de la mateixa manera.
Com a bona mostra, la improvisació a tres bandes que ahir al vespre va aplegar en un mateix escenari a Mau Boada (guitarra i bateria), Joan Colomo (sintetitzador) i el propi Delay (escultures sonores). Un multiinstrumentista tot terreny i explorador sònic de llarg recorregut amb projectes com Esperit! o Les Aus. Un dels grans referents de l'indie català de les passades dues dècades. I algú capaç de fer sonar un maniquí, una bota de vi o fins i tot diversos parells de sabates com si fossin instruments musicals. Que tant Boada com Colomo sumin anys de militància a Zeidun, formació que molts consideren com el catalitzador de tot allò que ha passat al Montseny durant els darrers 20 anys en termes melòmans, pràcticament era el de menys.
Durant una hora i mitja llarga, en perfecta comunió i prescindint de guions i jerarquies, van generar atmosferes, textures i paisatges sonors que van anar de la psicodèlia més galàctica a l'electrònica amb accent primitivista. Invocant al seu aire esperits com els de Can, Neu! o fins i tot Silver Apples, i construint com qui no vol la cosa la banda sonora ideal per contemplar la posta de sol que s'anava dibuixant sobre el massís del Montseny. "És el primer cop que toquem tots tres junts", va anunciar Delay en un moment donat. "Tot això que estem tocant ho anem fent i desfent sobre la marxa, i per tant no es podrà tornar a escoltar mai més", va concloure. Quan el passat es manifesta remot i el futur es perfila incert, celebrar el present més immediat sembla ser la sortida més gratificant de totes.
Els Inaudibles és un cicle de concerts impulsat per l'artista multidisciplinari Maikel Delay amb el suport de les associacions Som del Montseny i Ateneu de les Arts. Una iniciativa que vol fomentar la interacció dels músics autòctons amb tot un seguit d'escultures sonores elaborades pel mateix Delay a partir de materials reciclats. Un projecte de naturalesa singular que no tan sols ha posat en valor una de les microescenes més fèrtils i arrelades del panorama musical català, la del Baix Montseny, sinó que ha permès als seus diferents actors ampliar horitzons i fins i tot establir nous marcs de col·laboració. En altres paraules, bona part de la música que s'escolta aquests dies a Can Balmes no havia sonat mai abans ni tornarà a sonar mai més de la mateixa manera.
Com a bona mostra, la improvisació a tres bandes que ahir al vespre va aplegar en un mateix escenari a Mau Boada (guitarra i bateria), Joan Colomo (sintetitzador) i el propi Delay (escultures sonores). Un multiinstrumentista tot terreny i explorador sònic de llarg recorregut amb projectes com Esperit! o Les Aus. Un dels grans referents de l'indie català de les passades dues dècades. I algú capaç de fer sonar un maniquí, una bota de vi o fins i tot diversos parells de sabates com si fossin instruments musicals. Que tant Boada com Colomo sumin anys de militància a Zeidun, formació que molts consideren com el catalitzador de tot allò que ha passat al Montseny durant els darrers 20 anys en termes melòmans, pràcticament era el de menys.
Durant una hora i mitja llarga, en perfecta comunió i prescindint de guions i jerarquies, van generar atmosferes, textures i paisatges sonors que van anar de la psicodèlia més galàctica a l'electrònica amb accent primitivista. Invocant al seu aire esperits com els de Can, Neu! o fins i tot Silver Apples, i construint com qui no vol la cosa la banda sonora ideal per contemplar la posta de sol que s'anava dibuixant sobre el massís del Montseny. "És el primer cop que toquem tots tres junts", va anunciar Delay en un moment donat. "Tot això que estem tocant ho anem fent i desfent sobre la marxa, i per tant no es podrà tornar a escoltar mai més", va concloure. Quan el passat es manifesta remot i el futur es perfila incert, celebrar el present més immediat sembla ser la sortida més gratificant de totes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada