El punt de trobada de tota una escena

MATAGALLS

Els Inaudibles de Maikel Delay
Centre Cultural Can Balmes, Santa Maria de Palautordera

20 de juny de 2020

Si la cultura ha estat durant els darrers tres mesos un dels grans antídots contra la monotonia –i contra coses encara pitjors-, el retorn ni que sigui amb comptagotes de la música en directe i les arts escèniques referma la pròpia cultura com un eix vertebrador i dinamitzador de comunitats i territoris. N'ha esdevingut bona mostra el cicle Els Inaudibles que ha impulsat Maikel Delay amb el suport de les associacions Som del Montseny i Ateneu de les Arts. Una sèrie de concerts que posen en valor una escena musical –la del Baix Montseny-, però sobretot tornen a oferir un punt de trobada a totes aquelles persones que constitueixen tal escena ja sigui fent música, difonent-la o simplement escoltant-la.

Ahir va ser el torn de Matagalls, una de les bandes més genuïnament montsenyenques que ha arribat a donar l'escena en qüestió durant els darrers anys. A les seves files hi conflueixen set trajectòries que sumen anys de militància i servei en formacions i projectes que van d'Esperit! a Liannallull i d'Els Surfing Sirles a la banda que sol acompanyar a Joan Colomo, passant per FP, Chaqueta de Chándal, Les Cruet o els seminals Zeidun. El seu discurs abraça llenguatges com el punk o el folk en la seva concepció més global i desacomplexada. I les seves cançons citen fonts com Black Heart Procession, The Pogues, Tom Waits, Gogol Bordello o fins i tot Beirut en algun indret remot de les profunditats del Montseny.

Una fórmula que ja s'havia manifestat guanyadora al seu debut discogràfic d'ara fa quatre anys, i que ahir van acabar d'arrodonir amb tot un seguit d'excursions lisèrgiques en sintonia amb un escenari, el de Can Balmes, presidit aquests dies per les escultures sonores confeccionades pel propi Maikel Delay a partir de materials reciclats. Restes de trofeus esportius connectades a pedals electrònics, maniquins equipats amb vells magnetòfons i fins i tot un tocadiscos reconvertit en instrument de percussió. Recursos amb què el polifacètic artista i activista va donar la benvinguda al respectable al mateix temps que la banda escalfava motors amb una expansiva tempesta de decibels.

Pas previ a l'esclat d'"El camí més llarg" i "La dimensió desconeguda". Intensitat en augment, visceralitat per la vena i la veu gutural de Ramon Mas com a ingredient principal d'un explosiu còctel sonor elaborat a partir de guitarres amb accent fronterer, acordions amb regust etílic, violins de naturalesa feréstega, una base rítmica tot terreny i un teclat ric en acidesa. Van repassar el seu primer disc –"Matagalls" (2016, El Bon Tall)- gairebé en la seva totalitat i presumint d'arguments tan incontestables com "Fondre's", "Retorn" o "Sento crits". I van aprofitar per presentar tot un seguit de composicions inèdites que des d'ara mateix reclamen a crits passar per l'estudi. Es van acomiadar novament amb el suport de Delay, fent soroll en el millor dels sentits i segellant la dimensió còsmica d'una unió sense precedents.