Woodstock 69, la mare de tots els macrofestivals. 400.000 assistents, les carreteres col·lapsades i els fills de les flors enfangant-se sota la pluja. Un cartell amb reclams com
Jimi Hendrix,
The Who,
Janis Joplin o
Grateful Dead, i les revelacions de
Santana i
Joe Cocker. Sense zones VIP ni restriccions sanitàries, malgrat celebrar-se el festival en plena pandèmia mundial de la grip de 1968 (l'anomenada grip de Hong Kong). Eren altres temps. Als concerts s'hi anava a viure experiències transformadores, no pas a sumar polseres a l'avantbraç. I un públic disposat a ensorrar les tanques del recinte per poder entrar-hi de franc, difícilment hauria tolerat les barbaritats que s'exigeixen avui per poder escoltar música en directe.
Bé, tot això venia perquè ha mort
Michael Lang, un dels promotors del festival de Woodstock –juntament amb el seu soci
Artie Kornfeld i amb el suport financer de
John P. Roberts i
Joel Rosenman-, també el rostre més visible de l'organització tant de
l'edició original com de les rèpliques de
1994 i 1999 –el 2019 se n'havia anunciat una edició commemorativa del cinquantenari que es va acabar abortant per entrebancs logístics i financers-. Lang també va oferir assistència tècnica i suport logístic al
festival d'Altamont organitzat pels
Rolling Stones mesos després del primer Woodstock, i en anys posteriors va desenvolupar diferents tasques a les indústries musical i cinematogràfica –entre elles el
management del citat Joe Cocker-. Ens ha deixat a l'edat de 77 anys.
