Sam Cutler (1943-2023)

SAM CUTLER
(1943-2023)

Un d'aquells pioners que pràcticament es van inventar ells mateixos sobre la marxa els oficis pels quals se'ls recordarà. El britànic Sam Cutler va ser representant i tour manager de bandes com els Rolling Stones o Grateful Dead. Amb els primers va arribar a fer de mestre de cerimònies de l'històric festival The Stones in the Park, el 5 de juliol de 1969 al Hyde Park londinenc. Durant els mesos posteriors va seguir treballant amb Ses Majestats a la gira nord-americana que va culminar amb el tràgic –i també històric- festival d'Altamont. Es diu que va ser ell el primer a fer servir la icònica introducció "Ladies and Gentlemen, the Greatest Rock and Roll Band in the World: The Rolling Stones!". Després del desastre d'Altamont va deixar l'òrbita dels Stones, es va establir als Estats Units i va passar a treballar pels Dead –amb qui havia entrat en contacte justament durant el festival en qüestió-. Ha mort a l'edat de 80 anys.

Sonny Barger (1938-2022)

SONNY BARGER
(1938-2022)

Ha mort Sonny Barger, un dels membres històrics dels Hells Angels. Va ser fundador del capítol d'Oakland (Califòrnia), un dels més actius i un dels més importants dins de l'estructura del Motorcycle Club. També va ser el portaveu i probablement el rostre més reconegut a escala global de la llegendària banda de motoristes, tan temuda com respectada, tan admirada com assenyalada. Icona de la contracultura nord-americana –i per extensió occidental-, i tot un símbol de rebel·lia per mèrits propis. Rock'n'roll abans que aquest terme definís tot un gènere musical i un estil de vida –els Angels s'havien fundat el 1948 a Fontana, també a Califòrnia-.

Ralph "Sonny" Barger va començar a pilotar la seva Harley-Davidson el 1956 com a membre dels Oakland Panthers, una banda motoritzada que va derivar el 1957 en els Hells Angels de la mateixa ciutat, que va impulsar ell mateix sense saber que ja hi havia altres clubs amb aquest nom –inspirat en la pel·lícula "Hell's Angels" (1930), de Howard Hughes, i en els esquadrons aeris de l'exèrcit nord-americà que havien utilitzat la mateixa denominació durant la Segona Guerra Mundial-. En anys posteriors, aquells clubs es van anar aliant fins a esdevenir els primers capítols dels Hells Angels a escala global-. El carisma de Barger entre els membres del club, situaria històricament el capítol d'Oakland en una situació de lideratge dins de l'estructura mundial dels Hells Angels.

Barger va ser un dels membres del club que es van encarregar de la seguretat al festival d'Altamont, promogut el 1969 pels Rolling Stones –els Grateful Dead havien recomanat la contractació dels Angels als promotors-. El que havia d'haver estat el Woodstock de la Costa Oest va acabar en desastre quan un assistent va morir a mans d'un membre de la banda –en tot cas, si una cosa havia definit Altamont des del seu mateix inici havien estat justament les males vibracions-. Amb la seva figura celebrada per autors com Hunter S. Thompson –al definitiu "Hell's Angels: The Strange and Terrible Saga of the Outlaw Motorcycle Gangs" (1966)-, Barger va actuar en pel·lícules com "Hells Angels on Wheels" (1967), de Richard Rush –amb un jove Jack Nicholson al repartiment- i, a partir de 2010, a la sèrie "Sons of Anarchy". Ha mort de càncer a l'edat de 83 anys.

Michael Lang (1944-2022)

MICHAEL LANG
(1944-2022)

Woodstock 69, la mare de tots els macrofestivals. 400.000 assistents, les carreteres col·lapsades i els fills de les flors enfangant-se sota la pluja. Un cartell amb reclams com Jimi Hendrix, The Who, Janis Joplin o Grateful Dead, i les revelacions de Santana i Joe Cocker. Sense zones VIP ni restriccions sanitàries, malgrat celebrar-se el festival en plena pandèmia mundial de la grip de 1968 (l'anomenada grip de Hong Kong). Eren altres temps. Als concerts s'hi anava a viure experiències transformadores, no pas a sumar polseres a l'avantbraç. I un públic disposat a ensorrar les tanques del recinte per poder entrar-hi de franc, difícilment hauria tolerat les barbaritats que s'exigeixen avui per poder escoltar música en directe.

Bé, tot això venia perquè ha mort Michael Lang, un dels promotors del festival de Woodstock –juntament amb el seu soci Artie Kornfeld i amb el suport financer de John P. Roberts i Joel Rosenman-, també el rostre més visible de l'organització tant de l'edició original com de les rèpliques de 1994 i 1999 –el 2019 se n'havia anunciat una edició commemorativa del cinquantenari que es va acabar abortant per entrebancs logístics i financers-. Lang també va oferir assistència tècnica i suport logístic al festival d'Altamont organitzat pels Rolling Stones mesos després del primer Woodstock, i en anys posteriors va desenvolupar diferents tasques a les indústries musical i cinematogràfica –entre elles el management del citat Joe Cocker-. Ens ha deixat a l'edat de 77 anys.

50 anys d'Altamont

Havia d'haver estat el Woodstock de la Costa Oest, però va acabar esdevenint un dels grans desastres de la història del rock. El certificat de defunció definitiu de l'era de la pau i les flors i, juntament amb els crims de la Manson Family, un dels episodis que la crònica pop sol assenyalar per a referir-se al final dels feliços 60 i l'arribada dels negres 70. Sigui com sigui les xifres del festival d'Altamont, celebrat avui fa 50 anys en aquesta localitat californiana, parlen per elles mateixes: quatre morts, un d'ells Meredith Hunter a mans dels Hells Angels en un dels capítols més controvertits de la història de la banda motoritzada. I un recinte que per moments semblava un autèntic camp de batalla.

Altamont va ser una iniciativa dels Rolling Stones, un gran esdeveniment a l'aire lliure amb entrada gratuïta que va comptar amb el suport logístic de l'entorn de Grateful Dead i on van actuar Jefferson Airplane, Santana, The Flying Burrito Brothers i Crosby, Stills, Nash & Young. Més enllà de si Hunter pretenia o no disparar contra Mick Jagger, de si les coses es podien haver fet d'una altra manera en termes generals, el cert és que l'ambient que es respirava aquell vespre al circuit d'Altamont invocava sense reserves els paisatges apocalíptics de "Gimme Shelter" –així es titularia el documental al respecte estrenat al cap d'un any-, la peça que encetava el flamant "Let It Bleed" (1969) que s'havia publicat tan sols un dia abans.

Que els propis Dead decidíssin no actuar a causa de la violència creixent, il·lustra a la perfecció el que va acabar esdevenint l'Altamont Speedway Free Concert. Com a revelador testimoni, unes declaracions d'Ethan Rusell, aleshores fotògraf dels Stones, publicades recentment per la revista Mojo: "No hi havia cap dubte que un podia arribar a morir a Altamont. Jo vaig marxar mentre els Stones encara tocaven, perquè no sóc un fotògraf de guerra. Vaig caminar cap on creia que hi havia l'helicòpter, però no hi havia llum i allò era un camp enmig del no res. Quan finalment hi vaig arribar, hi havia 12 o 14 persones a bord, més gent de la que podia transportar. No podia enlairar-se verticalment, podria haver mort en aquell moment. Hi havia moltes formes possibles de morir a Altamont".