Gregg Sutton (1949-2023)

GREGG SUTTON
(1949-2023)

Ens ha deixat Gregg Sutton, qui va ser baixista de Bob Dylan durant la gira que el va portar a Barcelona per primer cop el juny de 1984 –compartint cartell amb Santana-, i durant la qual es va gravar el directe "Real Live", d'aquell mateix any –l'àlbum documenta part dels concerts dels trams britànic i irlandès de la gira-. El 1985 va entrar a Lone Justice, amb els quals va enregistrar "Shelter" (1986) i va seguir tocant fins que es van separar el 1987. També va destacar com a compositor, havent signat peces gravades per Jeff Healey, Joe Cocker, Beth Hart, The Human League o Percy Sledge, entre molts altres.

Michael Lang (1944-2022)

MICHAEL LANG
(1944-2022)

Woodstock 69, la mare de tots els macrofestivals. 400.000 assistents, les carreteres col·lapsades i els fills de les flors enfangant-se sota la pluja. Un cartell amb reclams com Jimi Hendrix, The Who, Janis Joplin o Grateful Dead, i les revelacions de Santana i Joe Cocker. Sense zones VIP ni restriccions sanitàries, malgrat celebrar-se el festival en plena pandèmia mundial de la grip de 1968 (l'anomenada grip de Hong Kong). Eren altres temps. Als concerts s'hi anava a viure experiències transformadores, no pas a sumar polseres a l'avantbraç. I un públic disposat a ensorrar les tanques del recinte per poder entrar-hi de franc, difícilment hauria tolerat les barbaritats que s'exigeixen avui per poder escoltar música en directe.

Bé, tot això venia perquè ha mort Michael Lang, un dels promotors del festival de Woodstock –juntament amb el seu soci Artie Kornfeld i amb el suport financer de John P. Roberts i Joel Rosenman-, també el rostre més visible de l'organització tant de l'edició original com de les rèpliques de 1994 i 1999 –el 2019 se n'havia anunciat una edició commemorativa del cinquantenari que es va acabar abortant per entrebancs logístics i financers-. Lang també va oferir assistència tècnica i suport logístic al festival d'Altamont organitzat pels Rolling Stones mesos després del primer Woodstock, i en anys posteriors va desenvolupar diferents tasques a les indústries musical i cinematogràfica –entre elles el management del citat Joe Cocker-. Ens ha deixat a l'edat de 77 anys.

50 anys del debut de Joe Cocker

El primer cop que vaig escoltar la veu de Joe Cocker, em va venir al cap la imatge d'un home negre d'edat més o menys avançada, posat elegant i experiència contrastada. Jo tenia 12 anys i viatjava al seient del darrere del cotxe dels meus pares quan va començar a sonar per la ràdio la seva definitiva i definitòria lectura del "With a Little Help from My Friends" dels Beatles, i no vaig poder evitar imaginar-me la figura d'un cantant de soul afroamericà. És que fins i el seu nom, Joe Cocker, em va refermar en aquella imatge mental. Al cap dels anys vaig descobrir que era de la localitat anglesa de Sheffield i que no tota la seva discografia brillava amb igual intensitat, però res de tot plegat m'ha arribat a esborrar mai l'impacte d'aquell viatge en cotxe.

"With a Little Help from My Friends" és possiblement la peça més icònica de tot el repertori de Cocker. Un dels himnes per excel·lència del primer festival de Woodstock i el tema que donava títol al seu disc de debut, editat el mes de maig de 1969. Un plàstic produït per tot un Denny Cordell que s'obria amb un altre tall cridat a fer córrer rius de tinta, la lectura marca de la casa d'aquell "Feelin' Alright" enregistrat tan sols un any abans per Traffic. Tampoc hi faltaven un parell de cites a Bob Dylan, unes "Just Like a Woman" i "I Shall Be Released" tan ben triades com executades. De la producció se'n va encarregar el sempre oportú Denny Cordell, que va reforçar la prodigiosa veu de Cocker amb tot un seguit de músics de sessió de primeríssima línia com ara Steve Winwood, Jimmy Page o Carol Kaye. Un debut d'impacte que celebra el seu cinquantè aniversari.

Joe Cocker (1944-2014)

JOE COCKER

(1944-2014)

Corria el mes d'agost de 1994. Unes vacances a Galícia amb la ràdio com a gran aliada del meu jo preadolescent. I una emissora -no recordo quina, possiblement Radio 3- oferint un cap de setmana de programació especial amb motiu de la celebració de Woodstock 94 -el festival que pretenia reviure l'esperit de l'esdeveniment de 1969 un quart de segle més tard-. Va ser d'aquesta manera com vaig descobrir Blind Melon, Santana o l'home que ens ocupa, que havia actuat al Woodstock original i repetia aleshores.

"With a Little Help from My Friends" no parava de sonar a totes hores per la sintonia radiofònica de torn. Fins que el meu nivell d'anglès em va permetre entendre les lletres de les cançons que escoltava, no em vaig adonar que es tractava de la mateixa peça que tantes vegades havia escoltat a casa en boca dels Beatles. D'això se'n diu fer una versió. I quina veu. Que Elvis i Jagger sonaven negres? No, senyors, ni parlar-ne. Amb tots els respectes, però no. Joe Cocker sí que sonava negre.

Jo, que aleshores amb prou feina sabia què era el rock'n'roll, que el soul em sonava d'haver-ne sentit a parlar per la ràdio però era incapaç de definir-lo i que confonia el gospel amb la coda de "Hey Jude", vaig escoltar aquell "I need someone to loooove!!!!" sortint de la més profunda de les goles i vaig visualitzar un afroamericà de mitjana edat, presència imponent i elegància innata en el vestir -és que fins i tot aquells cors femenins que li preguntaven "Do you need anybody?!" sonaven a petites tinaturners-.

Amb els anys descobriria que l'home era de Sheffield, que la seva pell era tan o més pàlida que la meva i que no s'ajustava a cap cànon de bellesa de l'era pop -no feia falta, el talent mai ha requerit façanes-. També descobriria que no tot era or a la seva collita discogràfica -definitivament, alguns dels seus hits de maduresa tampoc feien falta-. Però el mite de Cocker, blanc o negre però amb una de les veus definitives de la seva generació, el conservo intacte a dia d'avui. Jarvis Cocker? Saben que també és de Sheffield? I que la primera vegada que me'l van anomenar, el seu nom em va sonar a cantant de soul? Ja es deuen imaginar vostès per què...

Bobby Keys (1943-2014)

BOBBY KEYS

(1943-2014)

Ha mort Bobby Keys, saxofonista de saxofonistes. Associat durant bona part de la seva carrera als Rolling Stones, el seu currículum també inclou noms com els de Lynyrd Skynyrd, Joe Cocker, John Lennon, George Harrison o Eric Clapton, entre molts altres.