Dwight Twilley (1951-2023)

DWIGHT TWILLEY
(1951-2023)

De vegades penso que la història del power pop és la d'aquells artistes que haurien merescut molta més sort de la que van tenir. Hi ha excepcions, és clar, però em fixo en casos com els de The Nerves o el de qui ens ocupa, i no puc evitar preguntar-me per què hi ha tanta mediocritat facturant xifres astronòmiques mentre cançons tan grandioses com les de Dwight Twilley pràcticament passen desapercebudes pel gran públic. Píndoles fresques, urgents i amb ganxo melòdic. Comprimits de bon gust i energia en positiu.

Ha mort Twilley a l'edat de 72 anys. Referent del power pop tant en solitari com al capdavant de la Dwight Twilley Band, on li marcava el ritme el seu bon amic Phil Seymour. Que l'un i l'altre s'haguessin conegut durant la projecció d'una pel·lícula dels Beatles en un cinema de Tulsa –corria l'any 1967 i la cinta era "A Hard Day's Night" (1964)-, denota que efectivament estaven condemnats a entendre's. Fruit de la seva unió van ser perles de la mida d'"I'm on Fire" o "Looking for the Magic".

Les dues pistes en qüestió formen part respectivament dels dos primers àlbums de la Dwight Twilley Band, els més que notables "Sincerely" (1976) i "Twilley Don't Mind" (1977). Ja en solitari, el d'Oklahoma va seguir facturant plàstics igualment reivindicables que inexplicablement no van captar l'atenció de cap gran radar. Com a mostra "Jungle" (1984), amb col·laboracions estel·lars de Tom Petty, Mike Campbell i Susan Cowsill. El seu darrer treball, "Always", data de 2014 i compta amb participacions com la de tot un Ken Stringfellow dels Posies.

Tom Leadon (1952-2023)

TOM LEADON
(1952-2023)

Abans dels Heartbreakers hi va haver Mudcrutch. La banda de country rock on solien militar Tom Petty, Mike Campbell i Benmont Tench prèviament al canvi de plans que els acabaria transportant fins a les més altes esferes de la música nord-americana. El grup de Florida que se'n va anar a buscar fortuna a Los Angeles en plena eclosió del southern rock. Tom Leadon en va ser un dels guitarristes originals, juntament amb Campbell.

Va deixar la formació el 1972 per traslladar-se justament a Los Angeles, bastant abans que la resta es decidís a fer el salt i seguint els passos del seu germà, Bernie Leadon (The Flying Burrito Brothers, Eagles). Va arribar a tocar amb Linda Ronsadt –i els mateixos Eagles van gravar una composició seva, "Hollywood Waltz"-. Arran de la seva marxa, Petty va canviar definitivament el baix per la guitarra rítmica –la sortida del cantant original, Jim Lenahan, també el va animar a ser la veu solista-.

Leadon va acabar fent de professor de guitarra a Nashville, allunyat dels grans focus fins que Petty va decidir reactivar Mudcrutch el 2007. A partir d'aleshores el grup va gravar dos àlbums, "Mudcrutch" (2008) i "Mudcrutch II" (2016), que valen molt més que el seu pes en or. Del primer és just destacar-ne ara mateix la preciosa "Queen of the Go-Go Girls", original del propi Leadon, que ens ha deixat a l'edat de 70 anys.

Chris Stapleton - "Starting Over" (2020)

La trajectòria de Chris Stapleton pot arribar a recordar, ni que sigui de passada, la d'alguns dels noms més il·lustres d'allò que durant la dècada dels 70 es va anomenar outlaw country. Reconegut i sol·licitat compositor per a tercers, les seves cançons han conegut l'èxit comercial en boca de figures que van de George Strait a Kenny Chesney o Brad Paisley. I més sorprenents han resultat encara els discos que ha lliurat el de Kentucky un cop s'ha decidit a enregistrar les seves composicions pel seu propi compte, quatre en total –als quals cal sumar les obres facturades amb projectes com The Jompson Brothers-, l'últim dels quals ha vist la llum aquesta tardor sota el títol d'"Starting Over" (Mercury).

Produeix ell mateix amb el suport sempre oportú de tot un Dave Cobb. Es deixa acompanyar a l'estudi per pesos tan pesants com els Heartbreakers Mike Campbell i Benmont Tench. I segella un repertori que explora amb coneixement de causa les essències sonores del Sud dels Estats Units. Com a mostres, els tres talls inicials, "Starting Over" –original de Mike Henderson-, "Devil Always Made Me Think Twice" i "Cold", que invoquen respectivament les coordenades del country, el southern rock i el soul. També trepitja fort amb títols tan inequívocs com "Arkansas", "Hillbilly Blood" o "Whiskey Sunrise". I cita amb tota la seguretat i tot el respecte del món cançoners com els de Guy Clark i John Fogerty. Ofici i tradició.