Dancing with the Clown: Passejant pel Primavera (4)

diumenge, 1 de juny del 2014

Passejant pel Primavera (4)

PRIMAVERA SOUND 2014

Parc del Fòrum, Barcelona

31 de maig de 2014

2014 haurà estat pels habituals del Primavera l'any de la pluja, però també el de la reordenació de l'espai Fòrum. Una reordenació que ha facilitat la mobilitat a l'interior del recinte -les àmplies distàncies es mantenen, això és inevitable-, ha reduït bona part del caos de la passada edició i, en conseqüència, ha atorgat a l'espectador un plus de comoditat. Hi ha contribuït la instal·lació de dos escenaris principals bessons, situats l'un de cara a l'altre, que s'alternaven la programació. També hi ha contribuït la tendència -iniciada l'any passat- de suprimir escenaris petits en favor d'altres de més grans.

Que no se'm malinterpreti: si hi ha a casa nostra un macrofestival que segueixi apostant pels escenaris petits, és sens dubte Primavera Sound. Facin un cop d'ull a la seva programació i s'adonaran de la immensa quantitat de concerts de petit i mitjà format que reparteix per sales, bars, parcs i botigues d'arreu de la ciutat durant els dies previs i posteriors al seu desembarcament al Fòrum. Ara bé, també resulta evident la massificació creixent que experimenta any rere any el propi Parc del Fòrum durant les jornades centrals del festival. Marees humanes que s'escampen arreu del recinte, fent de tot escenari petit una autèntica llauna de sardines on bona part dels presents no poden gaudir dels concerts en condicions.

Es tracta doncs d'assumir que el Primavera ha crescut, que no pararà de fer-ho -com a mínim a curt termini- i que, per tant, la mida dels escenaris ha de ser macro. Perquè sí, les marees humanes hi seran igualment, però les prestacions dels macroescenaris permeten, si té prou força l'artista de torn, que el seu discurs arribi sense problemes fins a les últimes files. Ho il·lustraven la nit del dijous uns gloriosos Arcade Fire. Hi tornaven ahir uns Nine Inch Nails que van transformar el Fòrum en una rave de proporcions babilòniques, escopint foc des de l'escenari i signant un dels concerts definitius del festival.

I si en volen un exemple encara més gràfic, prenguin el de Godspeed You! Black Emperor. Il·luminació austera, projeccions al fons de l'escenari i una muralla sònica que s'apreciava molt millor a mida que un s'allunyava de l'escenari -el millor lloc: sota les plaques solars, amb la brisa primaveral refrescant la nit i la música dels canadencs venint de cara-. Altres moments memorables els van protagonitzar Caetano Veloso i uns Television que van recuperar "Marquee Moon" (1977) amb Jimmy Rip ocupant molt dignament el lloc de Richard Lloyd.