Jack Lee (1952-2023)

JACK LEE
(1952-2023)

Una de les bandes pioneres i més injustament infravalorades del power pop, també la rampa de llançament de les carreres de Peter Case (baix) i Paul Collins (bateria), que posteriorment van encapçalar els Plimsouls i The Beat, respectivament. Formats el 1974 a Los Angeles, The Nerves només van arribar a gravar un ep –publicat el 1976 amb títol homònim- abans de desfer-se el 1978. Una de les quatre peces que hi figuraven era "Hanging on the Telephone", que Blondie catalpultarien fins als primers llocs de les llistes d'èxits versionant-la un cop el trio tot just s'acabava de dissoldre. Ha mort el guitarrista i principal compositor del grup, Jack Lee, autor de la peça en qüestió, a l'edat de 71 anys.

Un merescut homenatge a Mose Allison

Mose Allison (1927-2016).

El seu catàleg va esdevenir durant dècades un dels grans nexes d'unió entre dos gèneres tan propers i alhora paral·lels com són el blues i el jazz. El seu nom no va ser mai prou reivindicat, però el seu repertori va ser celebrat i venerat per estudiosos d'ambdós estils i militants de moviments com el modernisme britànic de finals dels 50 i principis dels 60. A quatre anys de la seva mort, l'obra de Mose Allison és per fi objecte d'un merescut homenatge amb forma de disc de tribut.

Una quinzena de pistes enregistrades originalment pel nord-americà i reinterpretades ara per tota una galeria de noms il·lustres que van de Taj Mahal a Jackson Browne, de Chrissie Hynde a Peter Case, i de Bonnie Raitt a Frank Black. L'artefacte es titula "If You're Going to the City", i destaca en aquest sentit la versió de la peça titular que es marca Iggy Pop tot donant sortida a la seva vessant més jazzística.

Tampoc tenen desperdici les maneres com tot un Richard Thompson treu la pols a "Parchman Farm" –l'original de Bukka White que Allison pràcticament es va fer seu-, o la càlida lectura de "Monsters of the Id" que Elvis Costello signa a mitges amb Amy Allison, filla del propi homenatjat. En conjunt, un disc que convida a redescobrir un llegat tan monumental com inabastable, i una eclèctica selecció d'artistes que il·lustra l'abast transversal de l'obra d'Allison.