DAYTON CEMETERY
(Lafayette, Indiana)
En aquest cementiri descansen les restes de SHANNON HOON, vocalista de Blind Melon. Fa anys vaig visitar aquest lloc. Sembla mentida. Està perdut enmig del no res. És un cementiri minúscul situat al costat d'un d'aquells nuclis petits de població, típics de l'Amèrica profunda. Passejant una mica trobes, enterrat al costat de gent anònima i herois locals, el líder d'un dels grups definitius de la música dels anys 90.
Ahir vaig pensar en ell. Em van passar moltes coses ahir a la nit. I totes em van passar a casa. Més aviat, van passar a dins del meu cap... Primer vaig rebre un e-mail d'un amic de Chicago. Em va fer pensar en moltes coses, entre elles el poble de New Jersey on vam sopar junts fa un mes i mig. Em recordava molt als poblets d'Indiana, Illinois, Missouri i Wisconsin. De cop vaig sentir la necessitat d'agafar algun CD que no hagués escoltat en molt de temps. La primera opció que va venir-me a parar a les mans va ser "Gentleman's Blues", de Cracker. Sembla mentida. Feia dos anys i mig que no l'escoltava. I abans el reproduïa gairebé cada dia al meu lector de CD. Escoltar "Seven Days" va ser una mena de catarsi...
Hi ha vegades que penses en coses i persones que, pel motiu que sigui, ja no hi són. Pot ser per bé o per mal, però ja no hi són i no tornaran. I tu, també per bé o per mal, les enterres fins que de cop i volta es desenterren soles. El problema és quan qui està enterrat és part de tu mateix, i qui et desenterra també ets tu mateix. El següent CD que vaig fer sonar va ser el primer de Blind Melon. De cop, vaig tornar a tenir la visió del meu jo de fa tres anys escoltant aquest mateix disc al costat de la tomba de Shannon Hoon, una de les experiències més místiques que he tingut mai. I llavors penses i descobreixes que has canviat molt des de llavors i... penses que fa un mes que no escrius cap cançó perquè tens por, tot i que tens idees voltant pel cap... Però, sense saber per què, et fa pànic escriure... I llavors tornes a escoltar la veu de Shannon Hoon dient "I'll be home soon" i decideixes que és el moment d'agafar la guitarra i fer alguna cosa d'una puta vegada.
I no vaig compondre res. Simplement vaig acabar una cançó que vaig començar mesos enrere al pis d'una amiga. Un dissabte a les 5 del matí, tornant d'una festa que no havia anat tan bé com jo esperava. Una cançó altament alcohòlica i depriment. Tinc records borrosos d'aquella matinada. Ni tan sols puc recordar quantes escales vam haver de pujar fins arribar al pis. Però recordo que tot estava fosc i no hi havia ascensor. Jo portava algunes copes de més, les justes per moure'm de forma decent i, alhora, treure importància a un problema. Recordo el moment d'entrar al menjador. A la meva dreta hi havia una col·lecció (no exagero) de pelis porno gays al costat de la tele. Al centre hi havia una taula amb una ampolla de cervesa. El meu primer impuls va ser anar a buscar l'ampolla, tot i que sabia que m'equivocava... Però mentre m'hi dirigia vaig veure, a l'esquerra de l'habitació, una Fender Telecaster. Semblava que m'estigués esperant a mi. La vaig agafar, vaig començar a tocar i al cap d'una estona vaig tenir l'esquelet de la cançó. Fins ahir no l'havia recuperat. L'acabo d'escoltar i crec que no va quedar tan malament com em pensava...
Sona: "No Rain" - BLIND MELON
(Lafayette, Indiana)
En aquest cementiri descansen les restes de SHANNON HOON, vocalista de Blind Melon. Fa anys vaig visitar aquest lloc. Sembla mentida. Està perdut enmig del no res. És un cementiri minúscul situat al costat d'un d'aquells nuclis petits de població, típics de l'Amèrica profunda. Passejant una mica trobes, enterrat al costat de gent anònima i herois locals, el líder d'un dels grups definitius de la música dels anys 90.
Ahir vaig pensar en ell. Em van passar moltes coses ahir a la nit. I totes em van passar a casa. Més aviat, van passar a dins del meu cap... Primer vaig rebre un e-mail d'un amic de Chicago. Em va fer pensar en moltes coses, entre elles el poble de New Jersey on vam sopar junts fa un mes i mig. Em recordava molt als poblets d'Indiana, Illinois, Missouri i Wisconsin. De cop vaig sentir la necessitat d'agafar algun CD que no hagués escoltat en molt de temps. La primera opció que va venir-me a parar a les mans va ser "Gentleman's Blues", de Cracker. Sembla mentida. Feia dos anys i mig que no l'escoltava. I abans el reproduïa gairebé cada dia al meu lector de CD. Escoltar "Seven Days" va ser una mena de catarsi...
Hi ha vegades que penses en coses i persones que, pel motiu que sigui, ja no hi són. Pot ser per bé o per mal, però ja no hi són i no tornaran. I tu, també per bé o per mal, les enterres fins que de cop i volta es desenterren soles. El problema és quan qui està enterrat és part de tu mateix, i qui et desenterra també ets tu mateix. El següent CD que vaig fer sonar va ser el primer de Blind Melon. De cop, vaig tornar a tenir la visió del meu jo de fa tres anys escoltant aquest mateix disc al costat de la tomba de Shannon Hoon, una de les experiències més místiques que he tingut mai. I llavors penses i descobreixes que has canviat molt des de llavors i... penses que fa un mes que no escrius cap cançó perquè tens por, tot i que tens idees voltant pel cap... Però, sense saber per què, et fa pànic escriure... I llavors tornes a escoltar la veu de Shannon Hoon dient "I'll be home soon" i decideixes que és el moment d'agafar la guitarra i fer alguna cosa d'una puta vegada.
I no vaig compondre res. Simplement vaig acabar una cançó que vaig començar mesos enrere al pis d'una amiga. Un dissabte a les 5 del matí, tornant d'una festa que no havia anat tan bé com jo esperava. Una cançó altament alcohòlica i depriment. Tinc records borrosos d'aquella matinada. Ni tan sols puc recordar quantes escales vam haver de pujar fins arribar al pis. Però recordo que tot estava fosc i no hi havia ascensor. Jo portava algunes copes de més, les justes per moure'm de forma decent i, alhora, treure importància a un problema. Recordo el moment d'entrar al menjador. A la meva dreta hi havia una col·lecció (no exagero) de pelis porno gays al costat de la tele. Al centre hi havia una taula amb una ampolla de cervesa. El meu primer impuls va ser anar a buscar l'ampolla, tot i que sabia que m'equivocava... Però mentre m'hi dirigia vaig veure, a l'esquerra de l'habitació, una Fender Telecaster. Semblava que m'estigués esperant a mi. La vaig agafar, vaig començar a tocar i al cap d'una estona vaig tenir l'esquelet de la cançó. Fins ahir no l'havia recuperat. L'acabo d'escoltar i crec que no va quedar tan malament com em pensava...
Sona: "No Rain" - BLIND MELON
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada