The Fotolog Years: May 6th, 2006

RAY DAVIES
Razzmatazz 2, Barcelona, 5-5-2006


Així va començar Ray Davies el seu concert d'ahir a la nit al Razzmatazz 2 de Barcelona. Sol, amb una Fender Stratocaster a les mans i reinventant un dels clàssics de la seva etapa com a líder dels Kinks, "I'm Not Like Everybody Else". De seguida se li va unir una banda que, si bé no era la més adecuada per secundar a un pes pesant com ell, va aconseguir l'aprovat. I és que tant se val la banda. Davies va fer un dels millors concerts que s'han vist a Barcelona en els últims mesos. I l'hauria fet fins i tot sense banda. Perquè les armes d'aquest home són la seva infinita elegància i un repertori pel qual molts matarien. Un repertori que va fer moltes mirades al present artístic del britànic. El seu nou àlbum, "Other People's Lives", és un dels discos de l'any. Ell, amb una humilitat que encara li atorga més punts, sembla no ser-ne conscient. Però és recomfortant veure com, mentre velles glòries s'arrosseguen pels escenaris com poden, gravant discos com a simple excusa per sortir de gira, Davies pot basar gairebé mig concert en el seu material nou i quedar-se tan tranquil, sabent que el respectable està als seus peus. I és que peces com "After the Fall", "All She Wrote", "The Tourist", ""Next Door Neighbour" o "Stand Up Comic" no són per a menys.

Però el repertori també va fer mirades al passat. La qual cosa no significa que Davies fes un acte de nostàlgia insulsa. A banda de recuperar joies perdudes en el temps com "20th Century Man" o "Oklahoma U.S.A.", totes dues de l'infravalorat "Muswell Hillbillies" (1971), va donar nova vida als clàssics de tota la vida. Peces com "Where Have All The Good Times Gone" o "Village Green" van cobrar una nova dimensió. D'altres, com "Sunny Afternoon" o "Dead End Street", van esdevenir càntics acústics de vaudeville. I, ja per acabar, la traca final amb "Tired of Waiting for You", "Set Me Free", "All Day and All of the Night", "Lola" i "You Really Got Me". Es pot demanar més? Bé, van faltar temes. Molts temes. Però això és més que perdonable tenint en compte que són més de 40 anys de carrera i que, per molt intenses que siguin, dues hores no poden donar per més. Moltes gràcies, Mr. Davies.



Després d'aquest concert va tocar fer un spring cap a La Paloma, on se celebrava el festival This Is The Modern World! amb l'actuació estelar d'uns Brighton 64 reformats especialment per l'ocasió. Més emocions per un dia històric. Demà en parlarem...


Sona: "Dead End Street" - THE KINKS
(perquè ahir vaig plorar amb aquest tema i perquè de gran vull ser com Ray Davies)