FORMER APPLE RECORDS BUILDING
(where the Beatles' "roof concert" took place)
3 Savile Row, London, England
Qualsevol que sigui fan dels 4 de Liverpool considera el terrat d'aquest edifici com a terra sagrada. Ens trobem al número 3 de Savile Row, en ple centre de Londres (molt a prop de la foto d'ahir) i on fa molts anys tenia la seu la discogràfica Apple, fundada pels propis Beatles. I, no cal dir-ho, on els de Liverpool van fer aquella mítica actuació sorpresa. La van fer el 30 de gener de 1969 en aquest terrat, provocant que multituds incrèdules es precipitessin als terrats i teulades dels edifics veïns per gaudir de l'espectacle, fins que va intervenir la policia... Va ser l'últim concert d'uns Beatles que ja no amagaven les seves friccions internes i que, de fet, amb aquella actuació posaven punt i final a les sessions de gravació més accidentades de la seva història, les d'un àlbum que en un principi s'havia de dir "Get Back", però que finalment va sortir sota el nom de "Let It Be" el maig de 1970, un mes després que Paul McCartney anunciés la seva sortida del grup. Una sortida que confirmava dues coses: que la banda deixava d'existir i que els anys 60 s'havien acabat.
Actualment, en aquest edifici hi ha unes oficines, no sé exactament de què. El cas és que quan hi vaig arribar, vaig decidir-me a fer el que hauria fet qualsevol freak dels Beatles: entrar-hi. Vaig obrir la porta i ningú em va intentar fer fora. Ja era a dins. Primera part de la missió superada. La meva sensació d'optimisme encara es va fer més gran quan la noia que hi havia darrere del taulell em va rebre amb un agradable somriure i va respondre totes les preguntes que li vaig fer, confirmant-me d'una banda que aquell era efectivament l'edifici que jo estava buscant, i de l'altra que ella ja havia tractat abans amb individus com jo. L'última pregunta que li vaig fer va ser "Es pot visitar el terrat?". Va ser aquí quan aquell somriure es va fer encara més gran i expressiu, mentre aquella veu de to suau i educat amb un accent inconfusiblement anglès, pronunciava un rotund "No".
Llàstima. Vaig plantejar-me la possibilitat d'intentar-la convèncer. Fins i tot l'hauria intentat subornar si la lliura esterlina no estigués pels aires... A més, qui sap, potser no hauria vist el terrat, però jo crec que ella amb els seus números, comptes, documents i papers diversos, i jo amb el meu fanatisme pels Beatles, hauríem pogut iniciar una interessant relació... Aquell somriure em deia que érem compatibles, i estic convençut que es deia Lucy, com la de la cançó !!!
Però res de tot això va passar per dos motius:
a) jo tenia una mica de pressa per arribar al Soho.
b) no ens enganyem, si en cap moment no li vaig veure la mà esquerra va ser perquè la tenia just a sobre del botó que avisa els de seguretat...
Aaaaaah !!! The long and winding road......
Sona: "Get Back" - The Beatles
(where the Beatles' "roof concert" took place)
3 Savile Row, London, England
Qualsevol que sigui fan dels 4 de Liverpool considera el terrat d'aquest edifici com a terra sagrada. Ens trobem al número 3 de Savile Row, en ple centre de Londres (molt a prop de la foto d'ahir) i on fa molts anys tenia la seu la discogràfica Apple, fundada pels propis Beatles. I, no cal dir-ho, on els de Liverpool van fer aquella mítica actuació sorpresa. La van fer el 30 de gener de 1969 en aquest terrat, provocant que multituds incrèdules es precipitessin als terrats i teulades dels edifics veïns per gaudir de l'espectacle, fins que va intervenir la policia... Va ser l'últim concert d'uns Beatles que ja no amagaven les seves friccions internes i que, de fet, amb aquella actuació posaven punt i final a les sessions de gravació més accidentades de la seva història, les d'un àlbum que en un principi s'havia de dir "Get Back", però que finalment va sortir sota el nom de "Let It Be" el maig de 1970, un mes després que Paul McCartney anunciés la seva sortida del grup. Una sortida que confirmava dues coses: que la banda deixava d'existir i que els anys 60 s'havien acabat.
Actualment, en aquest edifici hi ha unes oficines, no sé exactament de què. El cas és que quan hi vaig arribar, vaig decidir-me a fer el que hauria fet qualsevol freak dels Beatles: entrar-hi. Vaig obrir la porta i ningú em va intentar fer fora. Ja era a dins. Primera part de la missió superada. La meva sensació d'optimisme encara es va fer més gran quan la noia que hi havia darrere del taulell em va rebre amb un agradable somriure i va respondre totes les preguntes que li vaig fer, confirmant-me d'una banda que aquell era efectivament l'edifici que jo estava buscant, i de l'altra que ella ja havia tractat abans amb individus com jo. L'última pregunta que li vaig fer va ser "Es pot visitar el terrat?". Va ser aquí quan aquell somriure es va fer encara més gran i expressiu, mentre aquella veu de to suau i educat amb un accent inconfusiblement anglès, pronunciava un rotund "No".
Llàstima. Vaig plantejar-me la possibilitat d'intentar-la convèncer. Fins i tot l'hauria intentat subornar si la lliura esterlina no estigués pels aires... A més, qui sap, potser no hauria vist el terrat, però jo crec que ella amb els seus números, comptes, documents i papers diversos, i jo amb el meu fanatisme pels Beatles, hauríem pogut iniciar una interessant relació... Aquell somriure em deia que érem compatibles, i estic convençut que es deia Lucy, com la de la cançó !!!
Però res de tot això va passar per dos motius:
a) jo tenia una mica de pressa per arribar al Soho.
b) no ens enganyem, si en cap moment no li vaig veure la mà esquerra va ser perquè la tenia just a sobre del botó que avisa els de seguretat...
Aaaaaah !!! The long and winding road......
Sona: "Get Back" - The Beatles
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada