Heliogàbal, Barcelona
February 21st, 2008
Photo by Barto Ruíz
Diu que no li agrada el futbol i que el seu joc preferit és l'amor. I a sobre ho diu cantant. El californià Bart Davenport va oferir ahir a la nit tota una lliçó de classe davant el centenar d'ànimes que omplien l'Heliogàbal. Venia a presentar el seu darrer treball, de títol homònim, una nova col·lecció de cançons que serveix d'excusa a l'exlíder dels Loved Ones per passejar-se pels escenaris europeus. En va rescatar moments com "Miami Afternoon" en un repertori on també va repescar peces pretèrites com "Clara", "Want Some", "Sweetest Game", "My Brother Woody" o "L.A. Girls".
Petits tresors amb lletra i melodia que en un món just permetrien a Davenport vendre discos com xurros, però que en qualsevol cas li serveixen per oferir vetllades per al record com la d'ahir. I amb això en té prou. I és que el de San Francisco se sent com a casa en escenaris petits com aquest i davant d'un públic que entén el seu missatge senzill, però ric en matisos. Va quedar clar ahir a la nit, quan va aconseguir que tota la sala piqués de mans per obtenir la percussió del tema final, una versió de "Good Morning Little Schoolgirl", de Sonny Boy Williamson, on Davenport es va limitar a cantar i a tocar l'harmònica. Però de quina manera...
Audio: "Want Some" - Bart Davenport
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada