TACHELES
Una ciutat de les arts en ple cor de Berlin. A l’interior i al voltant de les runes d’un antic centre comercial, Tacheles suposa un oceà de creativitat i expressió artística. Pintors, escultors, dissenyadors de moda i artistes d’altres disciplines han trobat el seu espai en aquestes immenses instal·lacions (cinc plantes i un ampli jardí) on també hi ha bars, cafès i escenaris musicals. Unes instal·lacions autogestionades que no depenen de cap administració pública i poden funcionar de manera totalment independent, sense que cap artista hagi de veure el seu art compromès per subvencions o colors polítics. No cal dir que a Barcelona una cosa així duraria dos dies: aquest brillant Ajuntament suposadament progressista s’ocuparia oportunament de precintar-ho (o, en el millor dels casos, posar-hi cullerada i administrar-ho a la seva manera i segons la seva política cultural).
I ahir a la nit vaig tenir finalment el plaer de veure en directe els Silversun Pickups. Un d’aquells grups a qui porto un cert temps seguint la pista (des que els vaig descobrir fa un parell d’anys a la seva Los Angeles natal, on les ràdios els punxaven a totes hores) i als quals poques esperances tinc de veure en directe -al menys a curt termini i fora d’un macrofestival- ala Barcelona del disseny de
cartró-pedra. A Berlin ja han tocat dues vegades i, tal i com vaig poder
comprovar ahir a la nit al Magnet Club, compten amb un bon grapat de seguidors
incondicionals. No n’hi ha per a menys: si els seus discos són correctes
exercicis de shoegaze, els seus directes són autèntiques orgies de feedback i
distorsió. Algun promotor s’arriscarà a portar-los a la moderna Barcelona?
Audio: "Lazy Eye" - Silversun Pickups
Una ciutat de les arts en ple cor de Berlin. A l’interior i al voltant de les runes d’un antic centre comercial, Tacheles suposa un oceà de creativitat i expressió artística. Pintors, escultors, dissenyadors de moda i artistes d’altres disciplines han trobat el seu espai en aquestes immenses instal·lacions (cinc plantes i un ampli jardí) on també hi ha bars, cafès i escenaris musicals. Unes instal·lacions autogestionades que no depenen de cap administració pública i poden funcionar de manera totalment independent, sense que cap artista hagi de veure el seu art compromès per subvencions o colors polítics. No cal dir que a Barcelona una cosa així duraria dos dies: aquest brillant Ajuntament suposadament progressista s’ocuparia oportunament de precintar-ho (o, en el millor dels casos, posar-hi cullerada i administrar-ho a la seva manera i segons la seva política cultural).
I ahir a la nit vaig tenir finalment el plaer de veure en directe els Silversun Pickups. Un d’aquells grups a qui porto un cert temps seguint la pista (des que els vaig descobrir fa un parell d’anys a la seva Los Angeles natal, on les ràdios els punxaven a totes hores) i als quals poques esperances tinc de veure en directe -al menys a curt termini i fora d’un macrofestival- a
Audio: "Lazy Eye" - Silversun Pickups
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada