Ich liebe Berlin. Una frase que vaig repetir
amb insistència ahir a la nit, tot ingerint grans quantitats de bourbon amb
cola i mentre sonava de fons jazz dels anys 20 i 30. Una banda sonora ideal per
acabar la meva estada a Berlin tal i com va començar.
Aquest matí, després d'esmorzar assegut en un banc d'Oranienstrasse, m'he acomiadat de la ciutat. La sortida de Kreuzberg amb l'U-Bahn ha estat gairebé traumàtica. I a l'arribar a Warschauer Strasse no he pogut evitar aturar-me a contemplar diverses de les postals que ofereix el paisatge berlinès, com la de la fotografia (no és d'avui, però podria ser-ho).
Se'm fa estrany pensar que demà al matí no podré anar a passejar per Kreuzberg ni dinar en una terrassa de Friedrichshain. Se'm fa estrany baixar d'aquest núvol i veure'm novament atrapat a l'extrarradi d'una ciutat adormida, anestessiada i falsa com Barcelona. Vull vida. Vull acció. Vull Berlin.
Audio: "The Passenger" - Iggy Pop
Aquest matí, després d'esmorzar assegut en un banc d'Oranienstrasse, m'he acomiadat de la ciutat. La sortida de Kreuzberg amb l'U-Bahn ha estat gairebé traumàtica. I a l'arribar a Warschauer Strasse no he pogut evitar aturar-me a contemplar diverses de les postals que ofereix el paisatge berlinès, com la de la fotografia (no és d'avui, però podria ser-ho).
Se'm fa estrany pensar que demà al matí no podré anar a passejar per Kreuzberg ni dinar en una terrassa de Friedrichshain. Se'm fa estrany baixar d'aquest núvol i veure'm novament atrapat a l'extrarradi d'una ciutat adormida, anestessiada i falsa com Barcelona. Vull vida. Vull acció. Vull Berlin.
Audio: "The Passenger" - Iggy Pop
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada