I la festa de comiat no podia ser una excepció. Al cartell hi figuraven Messer Chups, The Wave Pictures i Kelley Stoltz. Però a mi m'agradaria centrar-me en la primera actuació de la nit, la de The Missing Leech, nom artístic de Maurici Ribera. Ok, qui em conegui sabrà que som amics. Però no el destaco per això, sinó perquè, si no vaig mal fixat, ha estat l'únic músic autòcton que ha participat enguany en un macrofestival sense tenir ni tan sols contracte discogràfic. Un exemple, per tant, de l'esperit inquiet i arriscat d'un festival que destaca per mèrits propis en una cartellera, la dels festivals d'estiu, on tot sembla orientat a turistes àvids de sol i cervesa barata.
Un deu, doncs, per la gent del Primavera (en aquest aspecte, que altres coses s'haurien de millorar, però això és un altre tema). I un deu també per al Maurici, les seves cançons i una posada en escena va més enllà del simple repàs a un repertori cada vegada més sòlid. Una posada en escena que es basa sobretot en una interacció constant i total amb el públic, fins al punt que l'artista sol acabar els concerts tocant enmig de la gent. I el d'ahir no va ser una excepció. Per cert, la imatge de la fotografia és un logotip extret del myspace de The Missing Leech. Si volen saber-ne més coses, només han d'anar al link que trobaran sota aquestes línies.
http://www.myspace.com/themissingleech
Audio: "May I Adopt Antartida" - The Missing Leech
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada