KIMYA DAWSON
The Knitting Factory - Hollywood, California
April 16, 2007
Una imatge molt semblant a aquesta va ser la que es va poder veure el passat dissabte a la tarda a l'Auditori del barceloní Parc del Fòrum, durant el concert que hi va oferir Kimya Dawson al seu pas pel Primavera Sound: el públic seient al costat de la diva de l'antifolk. Vaig disfrutar molt amb el concert de Hollywood (el de la foto), però el del passat dissabte va ser un dels més especials que he vist mai.
Admiro i respecto profundament a Kimya Dawson. Em fascina la seva manera de compondre i interpretar el que compòn. I també aprecio molt la senzillesa, l'honestedat i la humilitat amb què es presenta, tant damunt l'escenari (el dissabte va arribar a confessar que estava nerviosa) com a baix. M'enganxa el poder comunicatiu de les seves lletres, i la seva capacitat d'imprimir un aire d'innocent optimisme fins i tot a una imatge tan dura com la d'una mare estirada en un llit d'hospital ("My Mom").
Va ser tota una sorpresa trobar-la el divendres al recinte del Fòrum, durant el concert de Blonde Redhead, i comprovar que encara em recordava (havia parlat amb ella durant uns instants, abans del seu concert de Hollywood). Va ser llavors quan em vaig atrevir a dir-li què significa la seva música per mi i a explicar-li que l'any passat vaig tocar en un local de NYC que coneix molt bé (el Sidewalk Cafe, on ella i Adam Green es van donar a conèixer com a Moldy Peaches).
Però encara em va sorprendre més que l'endemà, durant el seu concert, recuperés una cançó que portava força temps sense tocar (la citada "My Mom") i que jo li havia demanat el dia abans. Momentàs.
Audio: "My Mom" - Kimya Dawson
The Knitting Factory - Hollywood, California
April 16, 2007
Una imatge molt semblant a aquesta va ser la que es va poder veure el passat dissabte a la tarda a l'Auditori del barceloní Parc del Fòrum, durant el concert que hi va oferir Kimya Dawson al seu pas pel Primavera Sound: el públic seient al costat de la diva de l'antifolk. Vaig disfrutar molt amb el concert de Hollywood (el de la foto), però el del passat dissabte va ser un dels més especials que he vist mai.
Admiro i respecto profundament a Kimya Dawson. Em fascina la seva manera de compondre i interpretar el que compòn. I també aprecio molt la senzillesa, l'honestedat i la humilitat amb què es presenta, tant damunt l'escenari (el dissabte va arribar a confessar que estava nerviosa) com a baix. M'enganxa el poder comunicatiu de les seves lletres, i la seva capacitat d'imprimir un aire d'innocent optimisme fins i tot a una imatge tan dura com la d'una mare estirada en un llit d'hospital ("My Mom").
Va ser tota una sorpresa trobar-la el divendres al recinte del Fòrum, durant el concert de Blonde Redhead, i comprovar que encara em recordava (havia parlat amb ella durant uns instants, abans del seu concert de Hollywood). Va ser llavors quan em vaig atrevir a dir-li què significa la seva música per mi i a explicar-li que l'any passat vaig tocar en un local de NYC que coneix molt bé (el Sidewalk Cafe, on ella i Adam Green es van donar a conèixer com a Moldy Peaches).
Però encara em va sorprendre més que l'endemà, durant el seu concert, recuperés una cançó que portava força temps sense tocar (la citada "My Mom") i que jo li havia demanat el dia abans. Momentàs.
Audio: "My Mom" - Kimya Dawson
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada