SWEET BEATNICK
Tarambana, Cardedeu, 25 de maig de 2006
La veritat és que em veig incapaç de fer una crònica d'aquest concert. I no perquè jo fos el teloner (seria tan fàcil com centrar-me en els caps de cartell i no parlar de mi). Suposo que és perquè em va tocar d'alguna manera. Em va arribar molt endins. Perquè, tot i que havia pogut escoltar alguna cosa d'aquesta gent que en aquest concert estrenava nom, era ahir quan em trobava per primera vegada, cara a cara, amb la seva proposta. I dic proposta perquè allò va molt més enllà de la música. Que ningú es confongui, Sweet Beatnick (abans Beatnick a seques) és en essència un grup de música, i molt bo. Però hi ha molt més. Hi ha les lletres. Unes lletres que expliquen molt si les saps escoltar. Unes lletres que donen la clau a un univers de talent i genialitat que poc m'esperava trobar tan a prop de casa. I unes lletres que es complementen amb melodies agafades del folk i el rock i transformades en una amalgama sonora on tot encaixa per donar sortida a una poesia que deia coses que em resultaven molt familiars. Perquè aquestes cançons no tenen trampa ni cartró. Parlen de la vida. I parlen a qui les escolta.
Gràcies per tot. Gràcies per venir. Gràcies pel bolo. Gràcies pels moments. Gràcies també a la gent que us va acompanyar des de Barna. Gràcies per fer-me veure que el que intento fer quan agafo una guitarra té alguna mena de sentit. Perquè, després de veure el vostre concert, després de veure com cantaveu amb mi a "Gonna Sleep on the Floor", després del que em vau dir sobre el meu bolo, em vaig adonar que, poc o molt, el que faig té sentit. La sensació que vaig tenir ahir a la nit quan vaig anar a dormir no l'havia tingut des del dia que vaig tocar a l'altre costat de l'Atlàntic, en un escenari per on havien passat alguns noms que signifiquen molt per mi. Diria que no sóc supersticiós, però sincerament, crec que no va ser casualitat que ens trobéssim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada