divendres, 9 de març del 2012

The Fotolog Years: February 23rd, 2011


“Jesus died for somebody’s sins but not mine”. No hi ha res sagrat. Ho té clar Patti Smith. Per això crida als quatre vents que un dia els profetes no tindran religió. I per això és emocionant veure-la escopir amb força sobre l’escenari del Palau de la Música, alhora que proclama la literatura com a guia espiritual, el Rock’n’Roll com a forma de vida i l’art com a raó de ser. Ho fa invocant a Blake, Burroughs, Ginsberg, Bolaño, Carroll i Rimbaud. A Dylan, Young, Springsteen i els nostres avantpassats. I exhibint el savoir faire i la proximitat de qui es pot permetre entrebancar-se en públic amb el cable de la guitarra i posar-se a riure com si es trobés entre amics. Perquè fins i tot això, entrebancar-se, ho fa amb classe. La classe de qui porta dècades desafiant els elements amb el cap ben alt. La classe de qui amb 64 anys encara és capaç de combinar escopinades rabioses amb l’etern somriure innocent d’una nena.

Aquesta és Patti Smith. I més de 24 hores després del seu concert al Palau de la Música -és ara quan començo a assimilar-lo-, crec sincerament que va ser un dels millors que he vist mai. La poetessa en acústic, amb el sempre oportú Lenny Kaye cobrint-li les espatlles i un repertori enorme. Un crescendo d’intensitat torrencial farcit de moments àlgids -“Birdland”, “Dancing Barefoot”, “Pissing in a River” i “Because the Night” entre ells- que va culminar amb la celebració col·lectiva de “People Have the Power”. I ja als bisos, la cirereta. Una suau melodia indica que alguna cosa molt gran està a punt de passar. Ho confirmen uns versos tan senzills com inesperats i efectius: “Hold me close and tell me how you feel”. Patti Smith versionant “Words of Love” de Buddy Holly. Qui ho hauria dit? Llàgrimes, senyors, llàgrimes. Moltes llàgrimes. Sense temps per a assimilar-ho, cau “Gloria” i el Palau es posa de potes enlaire mentre Smith se’n va cantant el que ja sabíem: “Jesus died for somebody’s sins but not mine”. I pels meus tampoc.








Audio: "Dancing Barefoot" - Patti Smith

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada