The West Pier, Brighton. December 2010.
Les restes cremades del West Pier sobresortint de la immensitat de l'oceà. Un imponent esquelet metàl·lic que contempla impassible les platges on mods i rockers resolien dècades enrere les seves diferències a cops de puny i puntades de peu. Cendra i òxid sobre el testimoni silenciós d'èpiques batalles de cap de setmana.
Les restes cremades del West Pier sobresortint de la immensitat de l'oceà. Un imponent esquelet metàl·lic que contempla impassible les platges on mods i rockers resolien dècades enrere les seves diferències a cops de puny i puntades de peu. Cendra i òxid sobre el testimoni silenciós d'èpiques batalles de cap de setmana.
Sempre m'han agradat els llocs vells,
abandonats i en procés de decadència. Sovint, amaguen grans històries o són
testimonis de temps millors. En el cas del West Pier de Brighton, el seu
esquelet és tot el que queda d'una estructura única en el patrimoni
arquitectònic britànic. La seva superficie es va cremar el 2003 per causes que
mai s'han concretat -diuen les males llengües que el foc va ser provocat,
hipòtesi justificada per teories perfectament creïbles-, després de gairebé
tres dècades tancada al públic. Des d'aleshores, el West Pier Trust -ens que
gestiona tot el que té a veure amb el moll- ha insistit en els seus plans per a
restaurar-lo i deixar-lo tal i com era en els seus dies de glòria. Uns plans
que desgraciadament inclouen la construcció d'una polèmica torre de grans
dimensions des d'on els turistes podran gaudir de vistes panoràmiques de la
ciutat. Polèmica perquè els habitants de Brighton, majoritàriament favorables a
la recuperació del que va ser un símbol del seu municipi, no veuen amb bons
ulls la construcció en ple passeig marítim d'una atracció turística que
trencaria totalment el paisatge i l'harmonia arquitectònica de la ciutat. I jo
no podria estar més d'acord amb ells.
Audio: "Love, Reign O'er Me" - The Who
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada