Regent's Park, London. December 2010.
Un passeig per Regent's Park a ple hivern, i especialment quan ha nevat, pot donar lloc a escenes molt pintoresques. La neu i el fred fan que el menjar escassegi i la seva heterogènia fauna s'hagi de buscar (mai millor dit) la vida com pugui. D'aquesta manera, es poden veure ànecs barallant-se per un tros de pa sec que algú ha tirat sobre l'aigua gelada del llac. O esquirols que se t'acosten més del que és habitual i que fins i tot et segueixen en massa perquè associen la presència d'un ésser humà amb una mà generosa que els donarà menjar fàcil.
La seqüència fotogràfica la vaig fer a York Bridge (un dels pocs camins esfaltats que s'endinsen al parc). Quan vaig arribar, el corb acabava de trobar tot un banquet: el cadàver atropellat d'un esquirol imprudent. Una imprudència, la de la víctima, que no cometria l'afortunada au, qui no va dubtar a volar davant la proximitat d'un altre vehicle motoritzat. Volar, que no retirar-se: reposant sobre una tanca de fusta al lateral del carrer, va esperar que passés el perill i va iniciar una altra aproximació.
Novament, ho va fer amb molta prudència. I és que la meva presència a l'altre costat del carrer podia ser sinònim de competència i, per tant, de perill. Els seus primers passos eren lents i els seus ulls em miraven fixament. Al veure que jo no em movia (i, per tant, no representava cap amenaça), la seva atenció es va tornar a centrar en el sucós banquet que l'esperava sobre l'asfalt.
La seva aproximació va guanyar a partir d'aleshores en ritme, però també en elegància. I és que el corb s'acostava a l'esquirol com qui assisteix a un dinar de Nadal amb posat refinat i vestit amb les seves millors gal·les. Un refinament que, com no podia ser d'altra manera, es va esvair tan bon punt el nostre protagonista va ser a taula. A partir d'aleshores, venia una escena de natura en estat pur. Meat is murder? No, senyors, jo més aviat diria "Bon appetit!".
Audio: "Eat the Rich" – Aerosmith
Un passeig per Regent's Park a ple hivern, i especialment quan ha nevat, pot donar lloc a escenes molt pintoresques. La neu i el fred fan que el menjar escassegi i la seva heterogènia fauna s'hagi de buscar (mai millor dit) la vida com pugui. D'aquesta manera, es poden veure ànecs barallant-se per un tros de pa sec que algú ha tirat sobre l'aigua gelada del llac. O esquirols que se t'acosten més del que és habitual i que fins i tot et segueixen en massa perquè associen la presència d'un ésser humà amb una mà generosa que els donarà menjar fàcil.
La seqüència fotogràfica la vaig fer a York Bridge (un dels pocs camins esfaltats que s'endinsen al parc). Quan vaig arribar, el corb acabava de trobar tot un banquet: el cadàver atropellat d'un esquirol imprudent. Una imprudència, la de la víctima, que no cometria l'afortunada au, qui no va dubtar a volar davant la proximitat d'un altre vehicle motoritzat. Volar, que no retirar-se: reposant sobre una tanca de fusta al lateral del carrer, va esperar que passés el perill i va iniciar una altra aproximació.
Novament, ho va fer amb molta prudència. I és que la meva presència a l'altre costat del carrer podia ser sinònim de competència i, per tant, de perill. Els seus primers passos eren lents i els seus ulls em miraven fixament. Al veure que jo no em movia (i, per tant, no representava cap amenaça), la seva atenció es va tornar a centrar en el sucós banquet que l'esperava sobre l'asfalt.
La seva aproximació va guanyar a partir d'aleshores en ritme, però també en elegància. I és que el corb s'acostava a l'esquirol com qui assisteix a un dinar de Nadal amb posat refinat i vestit amb les seves millors gal·les. Un refinament que, com no podia ser d'altra manera, es va esvair tan bon punt el nostre protagonista va ser a taula. A partir d'aleshores, venia una escena de natura en estat pur. Meat is murder? No, senyors, jo més aviat diria "Bon appetit!".
Audio: "Eat the Rich" – Aerosmith
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada