A una Barcelona que només és moderna a les
campanyes municipals. Al disseny de cartró-pedra que ha fet d'aquesta ciutat
poc més que una façana de plàstic. A la cultura de laboratori dissenyada des
dels despatxos oficials. A la classe política que ha convertit en un parc
d'atraccions el que abans era una ciutat. A la Botiga més Gran del Món.
Als polítics cínics i hipòcrites que imposen el seu particular civisme tancant
sales de concerts, mentre es moren per sortir a la foto cada cop que ve un
Bruce Springsteen o uns Stones (amb tots els meus respectes per a Springsteen i
els Stones, evidentment). A tots ells va dedicada aquesta salutació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada