dissabte, 3 de març del 2012

The Fotolog Years: May 25th, 2010


Em va costar, però al final vaig aconseguir construir al meu voltant una bombolla imaginària que m'aïllava dels sorollosos grups de turistes que acudien en massa a fotografiar la tomba de Jim Morrison, al cementiri parisenc de Père-Lachaise, per allunyar-se'n tot seguit a la mateixa velocitat amb què hi havien arribat. Un aïllament que em va permetre passar llargues estones reflexionant, no només sobre la importància que Morrison ha tingut a la meva vida (que és molta, però no crec convenient detallar-la aquí), sinó també sobre les flors, fotografies i altres ofrenes que cobrien la tomba.

Morrison és un nord-americà autoexiliat i enterrat a París sense cap mena de vincle familiar -de ben jove va tallar les relacions amb els seus pares, i la seva parella sentimental, Pamela Courson, va morir el 1974-. I per motius geogràfics, pocs dels que el van conèixer amb vida es poden acostar sovint a la seva tomba. Un solitari escenari per a un mort. I una solitud que, irònicament, accentuen encara més els centenars de desconeguts que el visiten a diari, molts d'ells deixant empremta. Era una reflexió que feia abans de deixar, precisament, la meva pròpia empremta amb forma d'ofrena. És clar que tot això poc importa si fem cas de la història no oficial. Aquella segons la qual Morrison viu secretament en una illa deserta.







Audio: "People Are Strange" - The Doors

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada