DAN COSTELLO with RACHEL DEVLIN
El Cafè de les Delícies, Barcelona
May 4th, 2010
Dan Costello és un dels noms de referència de l'escena antifolk de Nova York. Habitual d'esdeveniments com l'Antifolk Fest i d'escenaris com el del Sidewalk Cafe, acumula una més que recomanable discografia, tant en solitari com al costat de projectes com The Creaky Boards (sí, de qui Coldplay presumptament van "adaptar" una melodia pel seu últim disc).
Ahir arribava per primera vegada a Barcelona, en el marc d'una extensa gira europea, acompanyat de Rachel Devlin -la seva esposa- al cassiotone i a la segona veu, i amb The Missing Leech -nom destacat de l'antifolk autòcton- com a teloner. Amb molt bones maneres i un repertori que enllaça el folk més heterodox amb llenguatges com el music hall, el post-punk o fins i tot el rap, el matrimoni de Brooklyn va oferir un recital més intens que el 4-1 amb què el Barça s'imposava al Tenerife a la mateixa hora.
Jo vaig conèixer Dan Costello el 15 de març de 2006. Era la data del meu primer concert en solitari, al Sidewalk Cafe de Nova York. El Dan estava darrere de la taula de so i, acabat el concert, va ser el primer a felicitar-me, acostant-se a mi quan encara no havia baixat de l'escenari amb unes paraules que mai oblidaré: "Lots of energy".
Suposo que per tot això em va fer il·lusió que ahir mencionés el meu nom en una cançó, "Tape Recorder" (on també fa referències a companys d'escenari com Jeffrey Lewis o Lach). I que reivindiqués l'escena barcelonina -referint-se concretament a The Missing Leech i un servidor- durant la recta final del concert. Però hi ha una cosa que encara em fa més il·lusió: la casualitat ha volgut que tots dos ens trobem a París la mateixa nit i compartim escenari. Serà el dia17 a
Le Pop In. I en tinc moltes ganes.
http://www.myspace.com/dancostello
Audio: "Tape Recorder" - Dan Costello
El Cafè de les Delícies, Barcelona
May 4th, 2010
Dan Costello és un dels noms de referència de l'escena antifolk de Nova York. Habitual d'esdeveniments com l'Antifolk Fest i d'escenaris com el del Sidewalk Cafe, acumula una més que recomanable discografia, tant en solitari com al costat de projectes com The Creaky Boards (sí, de qui Coldplay presumptament van "adaptar" una melodia pel seu últim disc).
Ahir arribava per primera vegada a Barcelona, en el marc d'una extensa gira europea, acompanyat de Rachel Devlin -la seva esposa- al cassiotone i a la segona veu, i amb The Missing Leech -nom destacat de l'antifolk autòcton- com a teloner. Amb molt bones maneres i un repertori que enllaça el folk més heterodox amb llenguatges com el music hall, el post-punk o fins i tot el rap, el matrimoni de Brooklyn va oferir un recital més intens que el 4-1 amb què el Barça s'imposava al Tenerife a la mateixa hora.
Jo vaig conèixer Dan Costello el 15 de març de 2006. Era la data del meu primer concert en solitari, al Sidewalk Cafe de Nova York. El Dan estava darrere de la taula de so i, acabat el concert, va ser el primer a felicitar-me, acostant-se a mi quan encara no havia baixat de l'escenari amb unes paraules que mai oblidaré: "Lots of energy".
Suposo que per tot això em va fer il·lusió que ahir mencionés el meu nom en una cançó, "Tape Recorder" (on també fa referències a companys d'escenari com Jeffrey Lewis o Lach). I que reivindiqués l'escena barcelonina -referint-se concretament a The Missing Leech i un servidor- durant la recta final del concert. Però hi ha una cosa que encara em fa més il·lusió: la casualitat ha volgut que tots dos ens trobem a París la mateixa nit i compartim escenari. Serà el dia
http://www.myspace.com/dancostello
Audio: "Tape Recorder" - Dan Costello
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada