Al límit

Robert Fripp.

"El bateria de sessió més important de Nova York em va dir que volia tocar al meu disc. Li vaig respondre que no podia comptar amb ell, perquè sabia massa bé el que es feia". Robert Fripp resumeix amb dues frases la seva concepció de la música com a art en constant moviment, contraposant-lo al virtuosisme i l'exhibicionisme dels exercicis d'estil. El britànic és sens dubte un dels guitarristes més influents de la darrera meitat de segle, amb una personalitat a les cordes no tan definida per la tècnica com per la inquietud i una vocació arriscada i experimentadora. Per això, mentre companys de generació naufragaven en l'autoindulgència en què havia caigut el rock progressiu, Fripp es trobava a Nova York vivint de primera mà l'explosió del punk i la New Wave, o a Berlín avançant-se al post-punk al costat de David Bowie. La capital alemanya, recorda en una entrevista signada per David Cavanagh i publicada per Uncut aquest mes de desembre, era durant els 70 "la primera línia del front de la Guerra Freda, amb la terra de ningú al mig. Estàvem als Hansa Studios, i mirant per la finestra vèiem una torre de vigilància de l'Alemanya de l'Est. Vaig creuar el Checkpoint Charlie amb el David, i de tornada em va dir 'No corris, hi ha una metralleta allà dalt'. Així era la vida a la Berlín occidental. Al límit. I és al límit on va un artista". A la mateixa entrevista, Fripp avança en exclusiva els seus plans de sortir de gira l'any que ve amb una encarnació mai vista ni escoltada de King Crimson.