És precisament aquest darrer tema l’únic nexe evident entre el repertori recent del de Leipzig i el seu passat discogràfic. Si “I Paint It on a Wall” es recolzava en la immediatesa per entrar a la primera, “Cut Out the Dying Stuff” aporta un grau de profunditat i una gama de matisos que el fan créixer més i més a cada escolta. Matisos com la noctàmbula sofisticació del tema titular, el minimalisme de “Green” –interpretada a duet amb Nanna Schannong- o els aires trip hop d’"Alive”.
Menció a part es mereixen les múltiples capes de la inicial “Girona” -composta per Piek durant una de les seves estades a Catalunya-, aquell petit tresor titulat “Brooklyn Lullaby” i la que sens dubte és la peça més rodona del conjunt. “Left Room”. Pianos i bateries que evoquen a Lennon quan imaginava i a Bowie quan es preguntava si hi havia vida a Mart. Paisatges onírics i la veu de seda del de Leipzig brillant més que mai. Només per aquesta cançó -i pel seu corresponent videoclip, obra de Denis Herzog-, Peter Piek es mereixeria tenir la indústria en ple als seus peus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada