Ens han ensenyat que hem de ser competitius. Que no s'hi val a badar, perquè si no som nosaltres els millors, ho serà un altre. Ens han ensenyat a ser ambiciosos. A voler-ho tot, perquè si deixem res ho agafarà un altre. Que tot allò que tingui l'altre no ho tenim nosaltres, i que qui més té és qui més val. I ho hem ben après. Ho hem interioritzat fins al punt d'esdevenir petits xips, peces insignificants d'una maquinària que no s'atura i que no permet que nosaltres ens aturem. Dormim el mínim possible d'hores diàries, sacrifiquem el nostre temps, els nostres esforços i les nostres relacions, renunciem a la nostra dignitat en nom d'una cursa de rates sense fi. Estem disposats a tot, però ni tan sols sabem per què. "Alguns estan disposats a qualsevol cosa, menys a viure aquí i ara", va dir John Lennon. Avui fa 33 anys que va morir, i només cal mirar al nostre voltant per a comprovar quanta raó tenia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada