MAD'ZELLE
Anònims, Granollers
27 de desembre de 2013
Reduir una cançó a les cendres, despullar-ne l'esquelet i recompondre-la de nou. En altres paraules, fer una versió. Com la que Mad'zelle ha fet aquest vespre de "Vora el foc", composició original de Maurici Ribera (The Missing Leech) que mai abans havia sonat tan bàsica. Desprovista de tot recurs que no fos la seva pròpia raó de ser, la peça ha sonat com si Ribera l'hagués compost a mida per a Martina Borrut, barcelonina establerta a Londres i alter ego de Mad'zelle. Guitarra gairebé minimalista, la dolçor d'una veu que val el seu pes en or i aquella eterna malenconia marca de la casa. Sí, la malenconia, una de les constants del repertori de Mad'zelle. Juntament, és clar, amb l'amor.
L'amor dels amants que s'arrosseguen els uns cap als altres ("Snakes", àcida construcció folk perfectament emmirallable amb determinats registres de Joanna Newsom), el dels cors trencats ("Lovers don't belong to lovers", sentencia a "Words"), el que de vegades pot arribar a confondre's amb la por ("My Fear", o com hauria sonat Françoise Hardy acompanyada per Belle and Sebastian), el dels records desplegats sobre melodies inesborrables ("Wasted Nights" i aquella progressió d'acords à la "Bar Italia" de Pulp), o el que genera dependència ("Distance", com si The Missing Leech acompanyés a... Mad'zelle, i no hi donin més voltes).
La d'avui era la primera actuació de Borrut a Granollers i s'emmarcava en una gira europea que la portarà al llarg d'aquest hivern per països com França o Itàlia. Una gira durant la qual avança material del seu proper ep, previst per al mes de febrer i enregistrat amb el suport d'un pes pesant de solvència contrastada com és Tim Holehouse. Demà actuarà a l'Apolo Store de Barcelona (19,30h., entrada gratuïta). Es recomana assistir-hi amb les orelles ben obertes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada