RICKY GIL
Ultra-Local Records, Barcelona
17 de maig de 2014
"Si me quieres escribir" -aka
"El frente de Gandesa"-. Himne de batalla per a centenars de milicians republicans durant la Guerra Civil Espanyola. El blues de qui se'n va a combatre la barbàrie sabent que probablement no en tornarà. I tot un manifest punk proclamat a viva veu quatre dècades abans del propi punk.
Ricky Gil l'interpretava aquest migdia en el marc d'un concert-vermut a Ultra-Local Records. Essència blues, urgència punk i el rock'n'roll com a combustible. Tres constants d'una trajectòria sense la qual no s'entendria bona part del que ha passat a Barcelona durant les passades tres dècades, musicalment parlant. Tres dècades que avui ha repassat en solitari i amb cap més argument que un cançoner on es resumeixen vides senceres. Ha citat
Brighton 64, sí. Els d'abans -
"Explosión juvenil #17"-, els d'ara -
"Quan baixis de l'avió"- i aquella peça de
Negativos que ells havien enregistrat primer -
"Fotos del ayer", dedicada a la memòria d'
Alfredo Calonge-. Però també ha posat de relleu capítols tan emocionants com
Brigatones -
"Ahora soy feliz"- o
Top Models -
"A Taste of Black"-. S'ha passejat pels seus discos radiofònics -
"Una vida molt dura"- i ha desplegat un arsenal de versions on
Big Star -
"September Gurls"- han alternat amb
Warren Zevon -
"Carmelita"-. I ho ha fet en una botiga de discos on la passió per la música va estretament lligada a valors com la proximitat. Ultra-Local Records, una botiga de barri. De Poblenou, d'on el propi Ricky és veí des de fa pocs mesos. Al final, tot acaba encaixant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada