Passejant pel Primavera (1)

PRIMAVERA SOUND 2014

Parc del Fòrum i sala BARTS, Barcelona

28 de maig de 2014

Tard o d'hora havia de passar. Perquè la primavera també equival a pluja, i que jo recordi encara no havia plogut mai al Parc del Fòrum durant el Primavera Sound -sí que ho havia fet durant la jornada de clausura de l'edició 2012 al Passeig de Lluís Companys, on Yann Tiersen i Richard Hawley van oferir actuacions tan èpiques com el recital de llamps i trons que les va acompanyar-. I si fem cas de les prediccions meteorològiques, aquest 2014 podria ser recordat com l'any de la pluja als fòrums primaverals. Una pluja que va caure amb moltíssima força durant la jornada inaugural, i que va estar a punt de restar protagonisme als propis músics. O com a mínim a uns Temples a qui l'escenari principal encara anava gran. No en tinc cap dubte, en una sala petita haguessin resultat molt més convincents. Però hagués faltat la pluja. Aquella pluja que va fer del passi dels britànics un esdeveniment especial. Molts van córrer a eixoplugar-se -o a protegir els estilismes de torn-. La resta van celebrar la primavera en tota la seva plenitud. Sonant el que sonava, caient la que queia i veient com les primeres files es fonien amb tot plegat, només el terra de ciment indicava que allò era el Parc del Fòrum i no qualsevol festival britànic de finals dels 60. A l'escenari del BARTS, Full Blast i The Ex van explorar a fons les possibiltats de la música. Des de diferents perspectives, però sense condicionants ni barreres. Un altre nivell.

TEMPLES. Psicodèlia sota la pluja.

FULL BLAST. El mestre Peter Brötzmann i un bulldozer rítmic.

THE EX. Un altre nivell.