Ànima i professionalitat

MICAH P. HINSON

BARTS, Barcelona

4 de maig de 2014

No es pot dir que Micah P. Hinson hagi tingut una existència plàcida. Addiccions diverses, tòxiques relacions sentimentals i fins i tot una estada a la presó han estat només algunes de les experiències a les quals ha sobreviscut. Experiències que el texà nascut a Tennessee ha transformat en un dels cançoners definitius del so Americana contemporani. El seu darrer disc, "The Nothing" (2014), es va concebre després d'un altre cop dur: un accident de circulació que podria haver resultat fatal. El va enregistrar a Santander amb la mateixa banda autòctona que ara l'acompanya de gira -hi figura entre d'altres Fernando Macaya (Los Deltonos, Quique González)-, rebatejada també com The Nothing. Una formació de solvència innegable a l'estudi, però que en directe semblava quedar-se enrere. Sí, el seu nivell d'execució fregava l'excel·lència, però alguna cosa no acabava d'encaixar. Com si l'estrella i els acompanyants avancessin a ritmes diferents. Ja se sap, una cosa és la professionalitat i una altra de molt diferent és l'ànima. I quan l'ànima de la festa és Hinson, no n'hi ha prou amb formalismes per seguir-li el ritme. La qual cosa es va fer més evident durant la segona part del set, amb el nord-americà tot sol a l'escenari, fent literalment allò que li donava la gana i com li donava la gana. Explorant i reinventant un fons de catàleg del qual va sobresortir amb força l'eterna "Beneath the Rose" -interpretada a duet amb la seva esposa, Ashley Bryn Gregory-. I servint al respectable una bona dosi del seu àcid sentit de l'humor. Geni i figura.