Illa Carolina: “‘Bengala’ era la nostra manera de demanar auxili”

Una bengala com a metàfora de la supervivència. Les cançons com a via d’escapament d’una realitat en blanc i negre. Illa Carolina han lliurat aquesta setmana un segon disc definit pels ressons hivernals, les atmosferes tardorenques i les mirades introspectives. Més a la vora de The XX que de Camera Obscura, els vallesans han trencat amb la lluminositat del seu debut homònim (2012, Buenritmo/LAV) i han apostat per passar pàgina. Per continuar essent ells mateixos sense renunciar a la recerca de nous estímuls. Aquest dissabte, 24 de maig, presentaran “Bengala” (2014, Buenritmo) en exclusiva a l’escenari de la NAUB1. Aprofitant una visita al Centre de Creació i Difusió Musical, un servidor ha tingut el plaer de parlar amb Carol Badillo i Aleix Prats, veu i guitarra de la formació vallesana. Poden llegir l'entrevista al portal de Brubaker.