Comunió total

THE AUTUMN DEFENSE

Sidecar Factory Club, Barcelona

15 de maig de 2014

L'última vegada que John Stirratt i Pat Sansone havien tocat a Barcelona ho havien fet al Liceu. I l'anterior en un dels escenaris principals del Primavera Sound. Ahir ho van fer al Sidecar i davant d'un públic molt més reduït. És la diferència entre venir amb Wilco o fer-ho amb The Autumn Defense. Projecte amb prou entitat per navegar pel seu compte, però eclipsat al subconscient popular per l'eterna ombra de Jeff Tweedy. La qual cosa també té la seva part positiva. Per exemple, la possibilitat de veure'ls de prop per part d'un respectable que realment va a escoltar música i no a fer instagrams. Comunió total, doncs, la que es va produir la nit passada entre el públic barceloní i la banda de Chicago. Venien amb formació reduïda -ells dos i un bateria: el pressupost, van explicar, no donava per a més-, però amb el savoir faire de qui ha fet història en repetides ocasions. I és clar, amb un repertori on només hi tenen cabuda cançons d'alta volada. Les del seu darrer treball, "Fifth" (2014), i les d'un fons de catàleg on figuren delícies com "Silence", "Written in the Snow", "The Sun in California" o fins i tot rareses com "Bluebirds Fall". Van anar caient d'una en una, enmig d'històries i converses entre Stirrat, Sansone i algun espontani de les primeres files. I ja durant la recta final van arribar les versions. "Sentimental Lady" de Fleetwood Mac. I "It's Just that Simple", única concessió de la nit al cançoner de Wilco. Una delicatessen que no havia sonat al Liceu ni al Parc del Fòrum. I un recordatori de tota la pedra que van haver de picar Tweedy i companyia abans d'arribar a l'ipod de Barack Obama.